ENCARA SOM AL 1978
La portaveu del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha reclamat als partits de la dreta que concedeixi a les converses amb Catalunya el mateix consens que va obtenir l’aprovació de la Constitució el 1978, que va abastar des del Partit Comunista de Santiago Carrillo fins a la UCD d’Adolfo Suárez.
Una pretensió difícil. D’una banda, perquè l’Alianza Popular de Manuel Fraga ja no s’hi va sumar aleshores i ara, quaranta-dos anys més tard, els seus hereus correrien a corregir-ne els mateixos defectes que llavors li retreien: el desmembrament d’Espanya gràcies a les concessions als nacionalismes i a l’esquerra. I de l’altra, perquè el consens al qual fa referència la ministra va convertir la Constitució en una catifa sota la qual els anomenats “pares” de la carta magna hi van haver de desar qüestions rellevants per a una veritable democràcia, perquè els totpoderosos “padrins” els ho van reclamar com a condició per treure el vistiplau de la seva mànega estrellada. Ves, doncs, que no siguem encara al 1978.
