Opinió

PRONUNCIAMENTS, COPS D’ESTAT I OPERACIONS

Si volguéssim defi­nir com s’ha anat bas­tint aquest invent ano­me­nat Espa­nya, encara hauríem d’afe­gir uns quants mots als que encapçalen aquest arti­cle. En honor a la veri­tat els acom­pa­nya­rem amb els que la història ens ha anat il·lus­trant: dic­ta­du­res, monar­quies cor­rup­tes, geno­ci­dis cul­tu­rals, cor­rupció endèmica, incom­petència sis­temàtica, naci­o­na­lisme exclo­ent, ino­perància gover­na­men­tal, saqueig, seguit encara d’una llarga tira­llonga de des­propòsits. A manera d’exem­ple, cal citar que, entre el 1814 i el 1981, Espa­nya va pre­sen­ciar més de vint-i-cinc pro­nun­ci­a­ments o cops d’estat mili­tars. I fent un repàs exhaus­tiu de totes aques­tes mal­ves­tats, es pot com­pro­var que hi ha un nexe que les uneix: Cata­lu­nya. Bé, anar con­tra Cata­lu­nya, vull dir. Pot­ser una de les coses més per­ver­ses que he lle­git és una frase que va dir el minis­tre de Gover­nació, Seve­ri­ano Martínez Anido, durant la dic­ta­dura de Primo de Rivera: “Hay que lle­nar Cataluña de lo peor que tenga España.” Fins i tot aquells cata­lans que tenen tendència a lloar la Segona República i una certa afició a enlai­rar la ban­dera repu­bli­cana a les mani­fes­ta­ci­ons, hau­rien de ser més mesu­rats amb un règim que tam­poc no es va estar d’escapçar l’Esta­tut de Núria, d’efec­tuar acci­ons de cen­sura de la nos­tra llen­gua (denúncies efec­tu­a­des pel minis­tre Aiguadé i tro­ba­des als Papers d’Àvila) o d’empre­so­nar el pre­si­dent Com­panys i mem­bres del seu govern, perquè, al cap i a la fi, estem par­lant d’una república... espa­nyola, un acom­pa­nya­ment indis­pen­sa­ble a l’hora d’unir la indi­so­lu­ble que, com l’anunci, fa gru­molls per allà on passa. És interes­sant de lle­gir la dar­rera obra escrita pel pro­fes­sor Paul Pres­ton, un dels his­pa­nis­tes euro­peus més sol­vents que ha estu­diat la història penin­su­lar con­tem­porània. Un poble traït. Espa­nya des del 1876 fins a l’actu­a­li­tat (Ed. Base, 2019) és un estudi rigorós i exhaus­tiu de com n’és, de per­niciós, l’invent. En ope­ra­ci­ons d’estat, Espa­nya també hi té la mà tren­cada. La constància amb què el SECED, després CESID i ara CNI ela­bo­ren ope­ra­ci­ons és gai­rebé patològica. Sí, ja sé que em direu que tots els països dis­po­sen de ser­veis d’intel·ligència, però que un estat es fona­menti en ope­ra­ci­ons fos­ques ja és tota una altra cosa. I també n’hi ha un bon gra­pat, de hit parade, dedi­ca­des a casa nos­tra: Anu­bis, una ope­ració con­tra el referèndum de l’1 d’octu­bre, i l’ope­ració Cata­lu­nya, un nom més esca­ient, una ope­ració de l’Estat que va tenir com a objec­tiu fre­nar el procés inde­pen­den­tista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.