‘CODE-SWITCHING, WHAT ELSE?’
Quan vaig estudiar sociolingüística a la UB, code-switching era el terme que empràvem al que fa anys que aquí se’n diu alternança o canvi de codi. Aquest és un concepte que, com totes les convencions i consensos entre científics, ha anat evolucionant en funció dels contextos, canviants, de les llengües en contacte.
Fa dècades que els catalanoparlants que han nascut o que viuen a l’Estat espanyol, majoritàriament, s’adrecen en castellà a un interlocutor castellanoparlant i, de fet, a qualsevol interlocutor de qui no en coneguin la llengua familiar. Hi ha pragmatistes –lingüistes que fan recerca sobre pragmàtica– que consideren que els catalanoparlants que fan el canvi de codi ho fan com a estratègia de simplificació, de facilitació i de solidaritat entre parlants davant del dubte del coneixement o desconeixement del català de l’interlocutor, més que no pas per raons d’estatus o de voluntat de discriminació. Hi estic d’acord, i hi afegiria, com a causa, l’empremta de dècades de prohibició, de minorització i de diglòssia. I també que ara no hi ha parlants monolingües en català i que és el monolingüe qui no té capacitat d’adaptació o d’alternança lingüística, per raons òbvies.
Aquesta propensió a l’adaptació lingüística dels parlants de llengua familiar catalana ha anat variant a mesura que s’ha anat incrementant el coneixement del català entre la població que viu a Catalunya, tot i que es teoritza més que no pas s’empra l’anomenat col·loquialment bilingüisme passiu, al mateix temps que la falta d’ús del català en diversos contextos, i de disponibilitat lingüística, dificulta l’aprenentatge i la pràctica del català per a aquelles persones que no la tenen com a llengua familiar. Una mostra ben gràfica d’això és l’èxit del programa Voluntariat per la Llengua, amb més de 137.000 parelles lingüístiques, i del projecte Xerrem Junts, que crea espais de pràctica lingüística per a l’aprenentatge del català oral que, si no, no existirien. O la mateixa campanya, recent, No em canviïs la llengua, que aquesta setmana ha generat un debat encès a les xarxes socials i en determinats mitjans al voltant, precisament, del canvi de codi i, també, el linxament desinformat i visceral a la diputada i alcaldessa de Vic, Anna Erra, per demanar, precisament, que no canviem de llengua per prejudicis. No canviem de llengua, d’entrada, per prejudicis, per més benintencionats que siguin.
