ELS HOMES HONRATS I LA GUÀRDIA CIVIL
A principis del 1845, quan van arribar a Catalunya els primers destacaments de la Guàrdia Civil, una publicació local destacava que havien estat “ben rebuts i amb general acceptació, tant per la seva netedat com pel seu bon comportament [...] i cal esperar que seran apreciats pels homes honrats i els amants del govern”. La referència apareix en el darrer llibre de l’historiador Josep Clara, dedicat a resseguir la història de la Benemèrita, qualificada com “l’espina dorsal de l’Estat espanyol a Catalunya”. Ha plogut molt d’ençà que es van expressar aquells desitjos i, amb el pas dels anys, la Guàrdia Civil va anar mostrant un rostre ben diferent, fins a convertir-se en un “símbol i garantia de la propietat i de la seguretat dels terratinents” i en un “blanc de les protestes i les ires jornaleres”, però també en un instrument del control caciquista i de la repressió franquista.
El llibre de Josep Clara arriba fins al 2018, després que el govern espanyol enviés 6.000 guàrdies civils i policies a intentar frenar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Els guàrdies civils van ser acomiadats dels seus llocs d’origen com si es tractés d’un exèrcit colonial, cantant “a por ellos” durant el trajecte i repartint a tort i a dret contra els “homes honrats” que l’1 d’octubre van anar als col·legis electorals sense cap altra arma que una papereta i cap altre desig que el d’introduir-la en una urna. Alguns d’aquells guàrdies civils, per acabar-ho d’adobar, no han tingut manies a desfilar pel Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional disfressats de víctimes i de fabuladors i, amb la connivència d’alguns mitjans, s’han dedicat a blasmar contra “els homes honrats i els amants del govern”. Jaume Bosch, en referència al judici que ara se celebra a l’Audiencia Nacional, afirma que “no es jutja només el cos de Mossos, sinó també el model català de policia”. En realitat, però, el judici també es fa a un cos que s’ha convertit, amb el pas del temps, en una peça clau de l’engranatge repressiu espanyol.
