LA REPÚBLICA NO VINDRÀ EN TREN
Sobta saber que els representants del govern de la Generalitat i d’Espanya estan negociant prorrogar quinze anys més la concessió dels trens de Rodalies a Renfe perquè es tracta d’un servei que, en termes generals, no funciona gens bé. Pateix problemes que són endèmics, incrustats en una concepció desfasada de l’estructura i de la gestió. És cert que es vol condicionar l’allargament de la concessió a una renovació substancial dels combois i a un augment de les inversions, però com que d’aquesta cançó sabem de memòria tant la lletra com la música de tant com l’hem sentida, l’única esperança que podem concebre és en el canvi. Ara bé: aquest canvi és possible? Els Ferrocarrils de la Generalitat, dels quals presumim publicitàriament tan sovint, estan en condicions de fer-se’n càrrec? Són una d’aquelles ja oblidades estructures d’estat que ens havien de permetre fer-nos càrrec del país o aquesta tampoc no la teníem a punt? O és una més de les renúncies que hem de fer per acreditar la bona (i sotmesa) voluntat amb què acudim a la taula de diàleg entre governs?
