DISTORSIONS
La fiscalia ha presentat a l’Audiència de Barcelona un segon recurs contra la decisió de concedir un permís de 72 hores al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. I utilitza el mateix argument que va presentar el primer cop, amb l’enunciat “distorsions cognitives”, que és alguna cosa així com denunciar que Cuixart no percep com a delicte el motiu pel qual fa més de dos anys que és a la presó. Per tant, si no el concep com a delicte, no es penedeix, i si no es penedeix, ni acota el cap, ni suplica clemència, ni abjura de les seves creences tot implorant el perdó diví, o judicial, no té cap dret, ni un de sol, a beneficiar-se de l’aplicació del reglament penitenciari. Un reglament igual per a tots els presos, als quals, que jo sàpiga, quan han pogut accedir a aquestes mesures ningú no els ha exigit prèviament cap renúncia ideològica. Sembla, doncs, que al fiscal la frase “ho tornarem a fer”, que Jordi Cuixart va incloure en la seva declaració al Tribunal Suprem com a colofó d’un dels millors discursos que s’han escoltat mai en un judici, no li va agradar gens. No, no li va agradar gens ni mica, perquè, al seu parer, als delinqüents, i en especial als polítics, no n’hi ha prou amb acusar-los falsament, ni amb tancar-los nou anys a la presó per una sedició inventada. Se’ls ha d’humiliar, perquè si no, no n’aprenen, i mantenen viva l’esperança d’una justícia menys polititzada i d’una societat més democràtica. I això no és bo per al sistema judicial actual, garant de la unitat d’Espanya peti qui peti.
La fiscalia insisteix en la falta de penediment, alerta que no es donaria cap permís a un violador, homicida o condemnat per delictes greus si mantingués que ho tornaria a fer i reclama que aquesta distorsió cognitiva ha de rebre tractament. Ara pla! Ja ho tindríem! Agafem la ideologia, l’associem a una malaltia o a un delicte greu i li receptem tractament per guarir-la. Perquè qualsevol que pensa diferent, ja se sap, o és mala persona o està malalt. Davant d’un relat tan esbiaixat com pèrfid, la primera resposta de la magistrada va ser una bufetada amb la mà oberta. Textualment va explicar al fiscal que la presó no ha estat concebuda per canviar la ideologia de ningú. Ja es veu que no li ha quedat clar.
