LA COLÒNIA ENS OFEGA
Després de la trobada de dimecres entre els representants del govern espanyol i els de la Generalitat, ha sobtat l’espectacle de micció coral de colònia al qual hem assistit quan s’han començat a fer valoracions de la reunió i s’han fet afirmacions tan eufòriques com que la constitució de la taula és una victòria de Catalunya. Sí que és veritat que des de la majoria de l’independentisme s’ha defensat sempre el diàleg amb l’Estat en comptes del xoc frontal, i que si no n’hi ha hagut fins ara ha estat per la negativa del govern espanyol. Però la bona disposició per asseure’s en aquesta taula no ha ens ha de fer pensar que serà suficient per resoldre una disputa encastellada en dignitats antagòniques. L’acord només serà possible quan s’arribi a un punt en què les renúncies respectives siguin assumibles i, per tant, en comptes de tocar campanes més valdria que ens vacunéssim contra el fracàs absolut de les negociacions o contra un acord que ens posi la pastanaga una mica més a prop, però encara massa lluny del nostre abast.