ANDRÉS, VES TRADUINT EL BLOG
Fa un any, llegíem el blog de l’Andrés, perquè a l’Andrés li agrada escriure. Resulta que el que l’Andrés deia al seu blog era el contrari del que després feia quan formava part de la Junta Electoral Central. Resulta també que, quan el van nomenar vocal, l’Andrés no va explicar a ningú que una part de la seva nòmina la cobrava de Cs. Suposo que no va creure que fos un fet rellevant, ja que el cert és que la llei no diu expressament que sigui il·legal. El cas és que l’Andrés, que és catedràtic de dret administratiu, cobrava per assessorar Cs. I resulta també que el van nomenar vocal de la JEC. Aquest òrgan que s’ha dedicat a “fotre mà” en qualsevol cosa que fes olor d’independentisme. Com el blog de l’Andrés, que és un jardí de flors contra tot el que faci olor d’independència.
Resulta que a la formació taronja hi ha qui diu que l’Andrés assessorava el partit i, fins i tot, redactava les denúncies per presentar-les a la JEC. Allà, ell mateix les havia de valorar. Si això fos cert, seria divertit, si no fos perquè destrossaria de ple la suposada objectivitat i neutralitat que ha de tenir un òrgan que dictamina resolucions que, com estem veient, han intentat torpedinar candidatures electorals i han suposat, de moment, la inhabilitació com a diputat, ni més ni menys, que del president de la Generalitat.
Parla’m, Andrés, de la separació de poders. De la neutralitat a l’hora de jutjar un fet. Parla’m d’ètica. De la necessitat que defensen en el teu partit de despolititzar les institucions. Digues-m’ho, Andrés, que tinc ganes d’escoltar-te. Justament ara que el teu partit, la comissió de qüestions jurídiques del qual dirigeixes, presenta propostes al Congrés perquè no es faci el que tu feies.
Expliqueu-me que he de confiar en els organismes que prenen decisions, en els jutges i en els tribunals. Digueu-me que aquí no fa pudor de ranci. Que la cosa no és tan grollera com perquè causi estupor. Digueu-me que l’Andrés és l’única excepció, que juntament amb el fet que el Constitucional hagi tombat la sentència de Marchena contra Strawberry, tota la resta és normal. Que això que hi hagi persones innocents menjant-se penes de presó no té res a veure amb tot aquest despropòsit que estem vivint un dia sí l’altre també. Digues-me, en definitiva, Andrés, que aquí no s’usa la justícia per resoldre el que no sou capaços de guanyar a les urnes. Escriu-ho al teu blog i tradueix-ho, que segur que en algun tribunal europeu estaran encantats de llegir-te.
