IMMUNES

Ja fa dies que fa estralls més enllà de les fron­te­res de la Xina, on sem­bla que es va ori­gi­nar, però el coro­na­vi­rus con­viu arreu i al nos­tre país amb un altre virus, el de la grip. I és fàcil cons­ta­tar que hi ha poques per­so­nes que en siguin immu­nes, perquè tard o d’hora tot­hom l’acaba arre­ple­gant. Però si els vull par­lar d’immu­ni­tat, d’aquesta qua­li­tat que t’exi­meix de con­treure una deter­mi­nada malal­tia infec­ci­osa, és a propòsit d’una altra excepció de la paraula. De la immu­ni­tat que s’auto­a­tor­guen deter­mi­na­des per­so­nes, majo­ritària­ment polítics. La seva qua­li­tat d’immu­nes fa que no esti­guin sub­jec­tes a cap obli­gació, a cap pena ni a cap auto­ri­tat. I encara més si són de certa ide­o­lo­gia. La fis­ca­lit­zació és dife­rent. El tracte judi­cial, també. Encara que ens vul­guin fer creure que la llei és igual per a tot­hom. La llei, la inter­pre­ten com més els interessa, i com que tenen a favor seu l’apa­rell judi­cial, el de l’Estat i el mediàtic, no hi ha cap pos­si­bi­li­tat que les denúncies arri­bin enlloc o se’ls acabi fent pagar pels seus exces­sos. Al con­trari. Només cal que mireu quins casos ocu­pen jut­ges i fis­cals; i al final, sem­pre surt algun jutge o jut­gessa que els con­ti­nua ofe­rint aquesta pàtina d’immu­ni­tat que es con­ver­teix en impu­ni­tat i els per­met cap­gi­rar la rea­li­tat i creure’s no només supe­ri­ors, sinó pre­sen­tar-se com a inno­cents i vícti­mes de la situ­ació. Resul­tat: no es garan­teix el com­pli­ment més bàsic del con­cepte de justícia. La justícia és aque­lla vir­tut moral per la qual tot­hom té com a guia la veri­tat i per la qual, res­pec­tant les lleis de l’estat de dret, se li ha de donar a cadascú el que li per­tany. És clar que en aquest país no es res­pecta aquest supòsit ele­men­tal i que si no ets de la corda que toca, no tens una justícia justa –encara que sem­bli un trist joc de parau­les–. Davant d’això, la sen­sació real d’inde­fensió, de des­em­para i d’impotència és autèntica. Veure que per qual­se­vol cosa que, a més, no s’aguanta ni hi ha pro­ves, et pots tro­bar pro­ces­sat i engar­jo­lat. Men­tre que hi ha una quan­ti­tat de per­so­nes que gràcies a la seva con­dició ideològica o ter­ri­to­rial viuen en una altra rea­li­tat. I em fa por veure que no hi ha res que ens pro­te­geixi con­tra aquest virus per culpa d’unes lleis que els per­me­ten ser immu­nes.