APLAUDIMENTS A MADRID
Gabriel Rufián va dir que “està molt bé que t’aplaudeixin a Perpinyà, però que el repte és que t’aplaudeixin a Cornellà, a Santa Coloma o a Sabadell”. Com que no ho va dir en cap d’aquestes ciutats, sinó en una conferència al Fórum Europa de Madrid, que és una trona per donar teca als mitjans de comunicació lliurats a la causa de la unitat d’Espanya, de moment, on més l’han aplaudit ha estat a la capital del regne. Per tant, bé se li podria dir, que està molt bé que l’aplaudeixin a Madrid, però el repte és que també ho facin a les mateixes ciutats que ell ha anomenat, a més de Girona, Vic, Manresa, Balaguer o Reus. Perquè no es pot fer un discurs diferent per a cada una de les ciutats de Catalunya en funció de l’adhesió o el rebuig que la majoria dels seus habitants professen al projecte sobiranista. A Perpinyà no hi érem tots, però hi havia gent d’arreu, i el missatge que Rufián n’hauria de treure és que hi vam ser perquè ens interpel·lava un missatge ric en matisos ideològics però únic i integrador, amb el benentès que integrador no pot equivaler a dissolvent.
