COVID-19, CRISI I PSICOSI

Quan es va sentir a parlar per primer cop del coronavirus a la regió xinesa de Wuhan, des d’occident es veia com un virus llunyà. A mesura que els casos d’afectació i el nombre de morts augmentaven, es va parlar de temor. Però quan les víctimes mortals es comptaven per centenars tant en aquella ciutat com en d’altres del gegant asiàtic i més enllà de les seves fronteres, es va reproduir el virus de la psicosi global. Una psicosi alimentada pel pànic de la gent per tot allò desconegut i per alguns excessos, i no sempre verídics, publicats a les xarxes socials. Les primeres víctimes mortals a Corea del Sud, l’Iran, el Japó i sobretot a Itàlia –per proximitat– van provocar el pànic social i econòmic. Davant d’aquesta epidèmia, cal extremar les mesures proposades per les autoritats sanitàries per evitar els contagis i esperar l’arribada del bon temps perquè es desnaturalitzi l’efecte del Covid-19. Mentrestant, hi ha força evidències que el virus ja sacseja la recuperació econòmica mundial. El que no se sap amb certesa és l’abast real que tindrà en l’economia d’aquí a uns mesos.

Catalunya ja va viure amb nervis, preocupació i tristesa la suspensió del Mobile World Congress a Barcelona, l’esdeveniment més important de telefonia mòbil del món, que havia de suposar uns ingressos propers a 500 milions d’euros per a la ciutat i la seva àrea d’influència, i la contractació d’uns 12.000 treballadors. Aquesta anul·lació va ser l’evidència que les conseqüències per a l’economia només acabaven de començar. Poc després, també es va cancel·lar el Saló de l’Automòbil de Ginebra per “causes de força major”, després que el govern suís suspengués tots els actes amb més de 1.000 assistents.

La por per l’extensió del coronavirus fora de la Xina, amb gran incidència a Itàlia i els primers morts als EUA, va provocar la caiguda en picat de les borses de tots els continents a finals de febrer. L’Ibex-35, l’índex de referència a l’Estat espanyol, va perdre els 9.000 punts després de caure un 3,55% en un dia. En sis sessions, l’ensorrament va ser d’un 10,9%, un fet que va arrossegar el selectiu espanyol fins a mínims des de l’octubre. En altres borses europees i al Dow Jones i el Nasdaq 100 dels EUA, també es van produir caigudes de consideració.

Però el daltabaix no va ser només en els parquets, sinó també en l’economia productiva. El turisme és un dels principals sectors afectats. Les línies aèries estan tenint caigudes notables perquè saben que la cancel·lació de congressos, fires o simplement d’esdeveniments esportius multitudinaris ataca directament el seu compte de resultats. Els hotels i la restauració són altres camps que ja estan anunciant l’anul·lació de milers de reserves. A la Costa Brava i en altres indrets de Catalunya hi haurà conseqüències negatives durant la Setmana Santa.

L’epidèmia ja està tenint alguns efectes secundaris, de moment lleus, en el teixit productiu català. La falta de subministrament de determinats productes i peces, fabricats sobretot a la Xina, està frenant el funcionament d’algunes plantes de producció, fins al punt que, en algun cas, han hagut de paralitzar l’activitat parcialment o totalment. La consellera Àngels Chacón va avançar que el Departament d’Empresa està treballant per buscar proveïdors alternatius i per diversificar mercats.

A hores d’ara no se sap si aquesta crisi durarà molt temps, però els organismes econòmics internacionals ja fan previsions gens eufòriques. L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha vaticinat que el Covid-19 restarà mig punt percentual al creixement de l’economia mundial el 2020, que frenarà així la seva expansió fins al 2,4% enguany, cinc dècimes menys del previst. A més, la Reserva Federal i el Banc Central dels EUA van rebaixar dimarts passat mig punt els tipus d’interès a causa de l’impacte del coronavirus i davant el temor que aquesta malaltia provoqui una desacceleració. És la major retallada dels darrers vint anys. La FED no havia pres una decisió d’emergència des del 2008, quan va desaparèixer Lehman Brothers i es va iniciar la llarga crisi fins al 2014. El Banc Mundial i l’FMI ja han exposat que estan preparats per afrontar les conseqüències del Covid-19. De moment, han anunciat una partida de 7.150 milions d’euros per finançar condicions favorables i amb interessos baixos per ajudar l’economia dels països afectats. Això sí, no han dit de quins.

La temperatura meteorològica podria ajudar a apaivagar una epidèmia que amenaça la salut i el creixement globals.