Com hi ha món
DUEL DE VETERANS
Gràcies a una remuntada que ja s’ha qualificat d’èpica, Joe Biden –l’exvicepresident d’Obama i qui es considera el candidat de l’establishment del partit demòcrata– va fer un gran paper en l’anomenat superdimarts i es va emportar estats tan importants com Texas i Carolina del Nord, de manera que s’ha postulat com a candidat juntament amb Bernie Sanders. En aquesta cursa presidencial a les files demòcrates, els altres candidats han anat caient.
Enrere han quedat Elizabeth Warren, la professora universitària que mostrava un discurs molt dur contra Wall Street; la jove esperança demòcrata, Pete Buttigieg, alcalde de South Bend (Indiana), que amb uns discurs més centrista feia pensar en Obama als més nostàlgics, i l’exalcalde de Nova York i home de negocis Michael Bloomberg, que després dels pèssims resultats del superdimarts ha preferit retirar-se de la cursa.
La qüestió que ara tenen sobre la taula els votants demòcrates és escollir l’home que s’haurà de batre amb l’actual president dels Estats Units. Sanders ho té clar: considera que si es vol vèncer el republicà es necessitarà un moviment de base sense precedents que aglutini gent molt diversa i de diferents procedències. Un missatge que qualla entre els més joves i en l’ala més esquerrana del partit. De fet, Sanders és qualificat com a socialista. Altres demòcrates, però, consideren que Joe Biden és l’aposta per retornar a la Casa Blanca. L’exvicepresident té una gran tirada en estats com Pennsilvània, Ohio, Carolina de Nord, Michigan i Wisconsin, que el 2016 es van inclinar per Trump. Són els votants que al seu moment havien donat suport a Bill Clinton, però que a causa de la greu crisi econòmica que han patit durant els darrers anys aquests estats han fet decantar la balança cap a discursos més escorats a la dreta i contra la immigració, un terreny abonat per als missatges xenòfobs de Trump. Sembla difícil que en aquestes zones s’acceptin les propostes del vell socialista, per exemple la d’un sistema sanitari públic.
Sanders i Biden, dos vells veterans de la política, s’enfrontaran per recollir el major suport dels demòcrates, però l’autèntic escull que hauran de superar és el magnat. Trump –que de moment no té cap aspirant al seu partit que li pugui fer ombra– ha aconseguit en només quatre anys consolidar-se en el seu paper de president i atomitzar el partit republicà. És evident que hi ha veus dissidents dins de la seva formació, però de moment no tenen prou força per desbancar un home que ha sortit sense esgarrinxades d’un impeachment (judici al president) i que ha aconseguit redreçar l’economia encara que sigui de manera discreta. Biden també ho té clar: a Trump només el podrà guanyar un demòcrata de tota la vida. De pedra picada. Facin joc, senyors!