Opinió

Com hi ha món

DUEL DE VETERANS

La cursa demòcrata a la presidència dels Estats Units queda reduïda a Biden i Sanders

Gràcies a una remun­tada que ja s’ha qua­li­fi­cat d’èpica, Joe Biden –l’exvi­ce­pre­si­dent d’Obama i qui es con­si­dera el can­di­dat de l’esta­blish­ment del par­tit demòcrata– va fer un gran paper en l’ano­me­nat super­di­marts i es va empor­tar estats tan impor­tants com Texas i Caro­lina del Nord, de manera que s’ha postu­lat com a can­di­dat jun­ta­ment amb Ber­nie San­ders. En aquesta cursa pre­si­den­cial a les files demòcra­tes, els altres can­di­dats han anat caient.

Enrere han que­dat Eli­za­beth War­ren, la pro­fes­sora uni­ver­sitària que mos­trava un dis­curs molt dur con­tra Wall Street; la jove espe­rança demòcrata, Pete But­ti­gieg, alcalde de South Bend (Indi­ana), que amb uns dis­curs més cen­trista feia pen­sar en Obama als més nostàlgics, i l’exal­calde de Nova York i home de nego­cis Mic­hael Blo­om­berg, que després dels pèssims resul­tats del super­di­marts ha pre­fe­rit reti­rar-se de la cursa.

La qüestió que ara tenen sobre la taula els votants demòcra­tes és esco­llir l’home que s’haurà de batre amb l’actual pre­si­dent dels Estats Units. San­ders ho té clar: con­si­dera que si es vol vèncer el repu­blicà es neces­si­tarà un movi­ment de base sense pre­ce­dents que aglu­tini gent molt diversa i de dife­rents pro­cedències. Un mis­satge que qua­lla entre els més joves i en l’ala més esquer­rana del par­tit. De fet, San­ders és qua­li­fi­cat com a soci­a­lista. Altres demòcra­tes, però, con­si­de­ren que Joe Biden és l’aposta per retor­nar a la Casa Blanca. L’exvi­ce­pre­si­dent té una gran tirada en estats com Penn­silvània, Ohio, Caro­lina de Nord, Mic­hi­gan i Wis­con­sin, que el 2016 es van incli­nar per Trump. Són els votants que al seu moment havien donat suport a Bill Clin­ton, però que a causa de la greu crisi econòmica que han patit durant els dar­rers anys aquests estats han fet decan­tar la balança cap a dis­cur­sos més esco­rats a la dreta i con­tra la immi­gració, un ter­reny abo­nat per als mis­sat­ges xenòfobs de Trump. Sem­bla difícil que en aques­tes zones s’accep­tin les pro­pos­tes del vell soci­a­lista, per exem­ple la d’un sis­tema sani­tari públic.

San­ders i Biden, dos vells vete­rans de la política, s’enfron­ta­ran per reco­llir el major suport dels demòcra­tes, però l’autèntic escull que hau­ran de superar és el mag­nat. Trump –que de moment no té cap aspi­rant al seu par­tit que li pugui fer ombra– ha acon­se­guit en només qua­tre anys con­so­li­dar-se en el seu paper de pre­si­dent i ato­mit­zar el par­tit repu­blicà. És evi­dent que hi ha veus dis­si­dents dins de la seva for­mació, però de moment no tenen prou força per des­ban­car un home que ha sor­tit sense esgar­rin­xa­des d’un impe­ach­ment (judici al pre­si­dent) i que ha acon­se­guit redreçar l’eco­no­mia encara que sigui de manera dis­creta. Biden també ho té clar: a Trump només el podrà gua­nyar un demòcrata de tota la vida. De pedra picada. Facin joc, senyors!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor