LA INVENCIÓ DE LA REALITAT
“En la majoria de les poblacions catalanes, la bandera nacional, la senyera, està prohibida i es fa servir una nova bandera separatista, l’estelada, que du una estrella, a imitació de la cubana. El govern de Barcelona ha empès una campanya decidida de falsificació de la història del país. Els llibres de text de moltes escoles catalanes exclouen qualsevol menció a l’existència d’Espanya, la qual cosa produeix estranyes conseqüències en assignatures com ara Educació per a la ciutadania i Història. En alguns llibres de text no s’esmenta que en l’actualitat hi ha un rei a Espanya i un govern nacional a Madrid”.
Les frases anteriors es poden trobar en un capítol dedicat a La invención de una nación i en un llibre sobre La invención de España. Leyendas e ilusiones que han construido la realidad española, recentment editat per Espasa. L’autor, per a tots aquells que s’hagin escandalitzat després de llegir les afirmacions anteriors, no és un habitant d’un exoplaneta que acaba d’arribar a la Terra i, abans d’enllestir el llibre, només ha tingut temps de parlar amb un militant de Vox. De fet, viu a Barcelona des dels anys noranta, per la qual cosa hem de suposar que ha tingut temps de parlar amb gent, de consultar hemeroteques i de revisar documents, des de manuals de text fins a diaris oficials. Tampoc es tracta d’un incendiari poc il·lustrat, d’aquells que es passegen pels platós de televisió només proveïts d’un manual de tòpics. Contràriament, es tracta de Henry Kamen, un hispanista que s’ha especialitzat en els segles XVI i XVII, amb algunes obres de referència, com ara La inquisición española. Una revisión histórica, El gran duque de Alba, Los desheredados, España, 1649-1714. Una sociedad conflictiva, España y la huella del exilio. En la presentació del seu darrer llibre s’afirma que “la invenció d’una nació no implica falsedat ni imaginació” i que “la realitat és allò que aparentment va succeir, mentre que el mite és el que hauria d’haver succeït (el passat) o el que esperem que succeeixi (el futur)”. El problema sorgeix quan es traspassa la línia entre el rigor documental i la falsedat manifesta, entre la realitat i la invenció, que és el que malauradament ha fet Henry Kamen.
