FUGIDA ENMIG DEL CAOS

Era una promesa electoral i es complirà, de moment, a mitges. El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que retiraria els soldats de l’Afganistan i aquests dies (pocs mesos abans que expiri el seu mandat) ha començat aquesta operació. Un total de 5.000 homes marxaran del país asiàtic (es calcula que n’hi ha uns 13.000), que viu immers en la violència ininterrompuda des de fa gairebé quatre dècades.

Els Estats Units volen tancar un capítol que ha suposat una despesa ingent per a les arques de Washington: s’han gastat 875 milions de dòlars des que el 2001 l’aleshores president dels EUA, George W. Bush, va decidir enviar tropes a aquesta zona del planeta per aturar l’escalada terrorista d’Al-Qaeda i capturar el cervell dels atemptats de les Torres Bessones, Ossama bin Laden. Després de gairebé vint anys de presència nord-americana, la situació que es presenta actualment a l’Afganistan és caòtica. Es dona la circumstància que aquesta setmana dos presidents juraven el càrrec a la mateixa hora i a la mateixa ciutat, Kabul, després de les eleccions que es van celebrar el mes de setembre passat. Els dos rivals són vells coneguts de la política afganesa. D’una banda, Ashraf Ghani, president des del 2014, que va guanyar les darreres eleccions i que té el suport de la comunitat internacional. De l’altra, Abdullah Abdullah, primer ministre, que rebutja el triomf electoral de Ghani. Les pugnes entre els dos líders polítics arriben en el moment crucial de les negociacions amb els talibans, que no han aturat la violència ni després del pacte signat amb els EUA, i en el qual el govern afganès no va participar. Aquest grup d’insurgents controla gairebé el 70% del país.

De fet, l’Afganistan és un dels països més pobres del planeta, però concentra al seu territori un negoci molt lucratiu: informes de les Nacions Unides revelen que és el màxim productor mundial d’opi, amb un 80% del total. Hi ha 400.000 hectàrees dedicades a aquest cultiu i genera gairebé 3.000 milions d’euros en ingressos. La marxa dels EUA de territori afganès deixa un rastre de destrucció i violència. Les víctimes civils es compten per milers. Trump ha volgut evitar que la guerra és convertís en infinita i que es consideri el nou Vietnam. Una retirada esglaonada que permet al mandatari marxar d’un terreny enfangat i on els EUA havien entrat en un carreró sense sortida. Es compari amb una guerra o amb una altra –el conflicte també accepta similituds amb el cas de l’Iraq– el futur de l’Afganistan queda lluny de l’estabilitat i la pau. El desori polític nacional, el poder dels talibans – i la presència també d’algunes cèl·lules d’Estat Islàmic– condemnen el país a continuar vivint en l’espiral de violència en què està instal·lat des de fa quaranta anys.