TANTS CAPS, TANTS EXPERTS
Un dels principals efectes de les xarxes socials és que els clàssics personatges que són experts, savis i especialistes en tot, que abans es limitaven a revelar al món les seves incontestables teories davant la limitada parròquia d’una barra de bar, la cua del mercat o una barberia, centre d’estètica o classe de zumba, avui tenen un camp infinit per a la viralització de la seva toxicitat sense cap vacuna efectiva per poder-hi fer front que no sigui tancar els aparells electrònics per mitjà dels quals ens arriben les seves exhortacions.
Una visita breu als principals canals de propagació d’informació dels nostres dies, de Twitter a WhatsApp, ens permet adonar-nos amb estupor que la resposta oficial a la pandèmia de la covid-19, que ja seria prou complexa en condicions de seny mediàtic, està sotmesa a la distorsió que arriba per diversos fronts. En primer lloc, per part de científics reals, reputats i de solvència contrastada que opinen per lliure posant en comú d’una manera temerària, segurament amb tota la voluntat d’ajudar, la seva legítima diversitat d’enfocaments sobre la gestió de la situació. Aquests parers enraonats entren en contacte amb persones que toquen d’oïdes i que reciclen les informacions entenent-les a mitges, sent generosos, i les propaguen amb segell d’autenticitat juntament amb mitges veritats, mentides i intoxicacions diverses que circulen amunt i avall. El còctel de desinformació és tan letal que les autoritats polítiques i sanitàries –que ho poden fer més bé o més malament tot i que, per desgràcia, això no ho sabrem fins més endavant– han de lluitar contra l’amplificació dels típics corrents de fons tavernaris sistemàticament crítics amb el poder.
Com que és difícil mirar-se aquesta crisi com un simple espectador, un servidor també gosa dir-hi la seva, però ho intento fer amb la seguretat no pas que la meva opinió sigui una certesa incontestable, sinó que almenys no contribuirà a embolicar la troca: feu cas de les autoritats sanitàries, de les recomanacions que us vinguin per vies oficials públiques i no us deixeu endur pel pànic.
Ens agradin més o menys els que manen, aquí i allà, són els que tenen la fotografia general més clara de la situació i els que hi estan més a sobre. Ja passarem comptes quan passi tot, si és que convé demanar responsabilitats més enllà de l’oportunisme polític que segur que tampoc podrem evitar. Estem a les seves mans. Posem-hi disciplina. Si més no, perquè segur que no tenim cap idea millor ni més efectiva. Salut.
