DIES PER AL COMPROMÍS
Vivim dies d’incertesa, dies en què malgrat els instruments que ens ha proporcionat el progrés mèdic i la universalització de la salut (en el cas del nostre país), hem sentit de prop la fragilitat de l’espècie humana. Són dies, doncs, en què prenem consciència de la nostra vulnerabilitat, dies de deixar enrere la supèrbia d’aquells que ens voldrien fer viure en la irresponsabilitat constant, negant evidències com el canvi climàtic. També són dies de preguntes, bona part de les quals sense una resposta concloent, ni tan sols per als experts: Per què? Com ho podem evitar? Com ens en podem protegir? Com ho podem afrontar? Fins quan? Caldrà aprendre que no sempre tenim respostes, com a mínim respostes concloents. Són dies d’aprendre a viure en la incertesa, però també dies de tenir confiança en els responsables i els servidors públics, situats a primera línia de la trinxera. Metges, infermeres i tot el personal sanitari estaran sotmesos a una pressió continuada, a una exigència notable i a un risc molt superior al que assumim tots nosaltres i, de ben segur, rebran la comprensió i la complicitat de la societat. Aquest és el primer compromís que podem assumir, el de la confiança i la col·laboració.
La pandèmia, però, també ens interpel·la a tots i cadascun de nosaltres. Són dies de comprensió, en què la nostra activitat quotidiana, es desenvolupi a l’escola, a l’empresa o en qualsevol altre lloc, canviarà de forma excepcional. Dies en què la nostra llibertat individual, la de moviments, es veurà radicalment alterada. La por pot generar accions instintives i derivar en angoixa i pànic, i fins i tot ens pot impulsar a no tenir la prevenció necessària. Però també són dies de lliçons, de pensar en els altres, de compromís amb la col·lectivitat. Dies en què els infants i els joves ens fan preguntes, en què tots plegats ens fem preguntes. El passat ens demostra que la humanitat ha sabut afrontar pandèmies en situacions molt més precàries i, òbviament, també sabrà superar aquesta. Dependrà de tots nosaltres que puguem fer-ho tot reforçant la confiança i la solidaritat en els altres, dos ingredients imprescindibles per assumir el repte que tenim al davant.
