A LES NOSTRES MANS
La crisi del coronavirus ho capgirarà tot, com un mitjó. Segurament quan en sortim podrem veure com les forces geopolítiques canvien, com es produeixen nous equilibris, com alguns hauran guanyat i uns altres, també. Sens dubte, els que perdrem serem els de sempre: això ja ho podem donar per fet. Ara bé, a ningú li passa per alt que això del virus té una dimensió que va més enllà de la pandèmia global sanitària. Té conseqüències econòmiques, polítiques...
Aquest virus serveix per fer-nos aturar de cop. Per quedar-nos a casa, per animar-nos amb el teletreball. Per cuidar de nosaltres mateixos, per abaixar el ritme. Per contaminar menys. Per confiar en nosaltres mateixos i assumir la responsabilitat que ens correspon, perquè si esperem que siguin uns altres els que prenguin les mesures, anirem tard.
I no, no pretenc ser alarmista. Senzillament, mai a la vida havia vist una situació semblant: Itàlia ha anunciat el tancament total, Dinamarca ha decidit paralitzar el país durant dues setmanes, i aquí van gotejant les mesures, com si es pretengués frenar una cosa que ja és inevitable. Tenim clar que el virus no és greu per a la majoria de la població, però sí que ho és per a la gent gran i per a persones amb altres malalties concretes. També tenim clar que no hi ha cura, que no hi ha vacuna, i que els tractaments són per intentar passar els símptomes de la millor manera possible. Per això és important que intentem no propagar-lo, perquè podem estar posant en perill gent vulnerable.
No s’entén que no s’estiguin prenent mesures contundents alhora a tot el país. És inacceptable que cada regió estigui assumint esglaonadament les mesures, i que haguem vist com Catalunya ha decretat l’alerta mentre que uns altres no fan res, esperant que tot rebenti.
Siguem prudents, siguem intel·ligents. Intentem no col·lapsar els hospitals, perquè no donen més de si. I perquè no podem oblidar que hi ha persones que necessiten una atenció mèdica que no té res a veure amb aquesta pandèmia i que no poden trobar els serveis saturats per gent que hauria d’estar a casa seva, descansant, al llit. Si no som responsables individualment, estarem posant en risc la vida d’altres persones. És a les nostres mans.
