Opinió

Tribuna republicana

GUERRES FEMINISTES

El feminisme abolicionista (partidari d’erradicar la prostitució) i el que exclou les dones trans mantenen una guerra amb altres sectors del moviment
A Catalunya, el feminisme transexcloent i abolicionista no té tant poder

L’intent de boi­cot de la mani­fes­tació del 8 de març a Madrid per part dels sec­tors més reac­ci­o­na­ris del femi­nisme abo­li­ci­o­nista (favo­ra­ble a l’erra­di­cació de la pros­ti­tució), en aliança amb les femi­nis­tes radi­cals par­tidàries d’excloure les dones trans (TERF, en anglès) és un epi­sodi més de la guerra que sec­tors del femi­nisme espa­nyol estan lliu­rant con­tra l’altra part del movi­ment. Les raons del con­flicte es podrien resu­mir en dues. Una té a veure amb la ide­o­lo­gia i, l’altra, amb una lluita de poder. La reacció trànsfoba i abo­li­ci­o­nista dins del femi­nisme espa­nyol és una eina per inten­tar man­te­nir el con­trol del dis­curs en els mit­jans i dels recur­sos mate­ri­als a les ins­ti­tu­ci­ons.

Arantxa Grau i Muñoz explica que el movi­ment femi­nista espa­nyol actual, nas­cut al caliu de les llui­tes anti­fran­quis­tes, ha estat mar­cat per la tensió entre la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació del movi­ment i les deman­des de l’acti­visme de base. A grans trets, a l’acti­visme han fet forat les deman­des de les dones en situ­ació de raci­a­lit­zació, trans, les­bi­a­nes, migra­des o de les tre­ba­lla­do­res sexu­als, així com de les més radi­cals en el qüesti­o­na­ment del sis­tema patri­ar­cal, com ara les anti­ca­pi­ta­lis­tes. En l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, hi ha gua­nyat poder un femi­nisme majo­ritària­ment TERF i abo­li­ci­o­nista vin­cu­lat, sobre­tot, al PSOE. Això ha gene­rat ten­si­ons al govern espa­nyol. Podem, més pro­per al femi­nisme tran­sin­clu­siu i divers i amb una visió sem­blant a l’hegemònica a Cata­lu­nya, ocupa el Minis­teri d’Igual­tat i ha situat Bea­triz Gimeno, expre­si­denta de la Fede­ració Esta­tal de Les­bi­a­nes, Gais, Transe­xu­als i Bise­xu­als, al cap­da­vant de l’Ins­ti­tuto de la Mujer.

El con­flicte s’estén als mit­jans. Bona part de les femi­nis­tes mediàtiques espa­nyo­les, a diferència de les cata­la­nes, són TERF i abo­li­ci­o­nis­tes reac­cionàries. En són exem­ples Lucía Etxe­barría –que va acu­sar la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, de pre­o­cu­par-se més pels menors trans que pels que patei­xen pobresa–, Bar­bi­ja­puta, Towanda Rebels i Femi­nista Ilus­trada. Divul­ga­do­res de la talla de Nuria Varela i Ana Isa­bel Ber­nal, o bé s’han mos­trat reti­cents amb la inclusió de les dones trans, o bé han blan­que­jat el boi­cot del 8-M a Madrid. Mit­jans com Tri­buna Femi­nista difo­nen els dis­cur­sos trànsfobs i abo­li­ci­o­nis­tes. Jor­na­des com la cele­brada el 25 de gener pas­sat a Bar­ce­lona mos­tren ali­an­ces entre els movi­ments transex­clo­ents i abo­li­ci­o­nis­tes amb les acti­vis­tes d’ascendència de l’Ori­ent Mitjà i el nord d’Àfrica amb una crítica a l’ús del hijab que, lluny de ser mati­sada, nega la paraula a femi­nis­tes que el por­ten, o que no el por­ten i defen­sen posi­ci­ons més ober­tes. En con­tra­po­sició, hi ha mit­jans com El Salto, Ctxt, Pikara Maga­zine i femi­nis­tes com Nuria Ala­bao, Clara Serra i Leila Nac­hawati.

En l’àmbit acadèmic, s’han can­cel·lat jor­na­des sobre el tre­ball sexual a la Uni­ver­si­tat de la Coru­nya, o un semi­nari sobre teo­ria del porno a la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense de Madrid, a causa de les pres­si­ons abo­li­ci­o­nis­tes. La Fede­ración Esta­tal de Les­bi­a­nas, Gais, Trans y Bise­xu­a­les va denun­ciar l’existència de dis­cur­sos trànsfobs en l’edició del 2019 de l’Escu­ela Femi­nista Rosa­rio de Acuña a Gijón, que va reu­nir acadèmiques relle­vants com Ame­lia Valcárcel.

A Cata­lu­nya, exis­tei­xen femi­nis­tes transex­clo­ents i abo­li­ci­o­nis­tes. Per la natu­ra­lesa de l’acti­visme, el femi­nisme ins­ti­tu­ci­o­nal, mediàtic i acadèmic, no han tin­gut tant poder com les de la resta de l’Estat, sobre­tot les madri­le­nyes. Tan­ma­teix, les xar­xes soci­als han faci­li­tat els vin­cles entre transex­clo­ents i abo­li­ci­o­nis­tes cata­la­nes i espa­nyo­les: ho demos­tra la marxa abo­li­ci­o­nista esta­tal cele­brada a Bar­ce­lona el maig del 2019 o l’intent de boi­cot a l’orga­nit­zació de la vaga femi­nista d’aquell any. Les femi­nis­tes cata­la­nes tran­sin­clu­si­ves i favo­ra­bles al fet que les tre­ba­lla­do­res sexu­als tin­guin veu activa en el movi­ment (inde­pen­dent­ment de la nos­tra posició sobre la pros­ti­tució) hem d’estar ama­tents a la lluita de poder per esca­tir com afecta el femi­nisme català i, sobre­tot, els drets de les dones trans i de les tre­ba­lla­do­res sexu­als.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.