LA MONARQUIA ÉS UN CUL-DE-SAC
Si Felip VI s’hagués adreçat als espanyols la nit del 13 de març, hores després que Pedro Sánchez anunciés l’estat d’alarma, els ciutadans potser haurien tingut la impressió que el monarca es preocupava per ells i ho haurien desvinculat del comunicat que la Casa del Rei va emetre el dia 15 per desentendre’s del fons que Joan Carles I mantenia amagat a l’estranger, procedent de presumptes comissions de l’Aràbia Saudita. Però com que l’ordre ha estat a la inversa, l’hoste de La Zarzuela ha demostrat que és lent, que el que li passi a la plebs li sua el ceptre i que el discurs de dimecres passat només podia venir ple de vent, que és com venen tots els globus que volen tapar altres coses. Felip VI sabia, des de feia temps, que era el beneficiari subsidiari del fons del seu pare i si ara n’ha fet un comunicat renunciant-hi i retirant-li l’assignació ha estat perquè la premsa ho ha ventilat i no perquè l’impulsi cap conducta honesta i transparent que, si les tingués, hauria posat en pràctica abans. Ara, la monarquia espanyola ja és en un cul-de-sac: tard o d’hora haurem de parlar d’abdicació o de referèndum.
