Etern guanyador

Sense sorpreses. El president rus, Vladímir Putin, ha aconseguit convocar el referèndum que necessita celebrar per perpetuar-se en el poder sine die.

La data escollida és el 22 d’abril, ignorant la pandèmia de coronavirus que avança sense aturador en molts països del planeta. El líder rus fa vint anys que ostenta el poder, en gairebé tots els papers de l’auca, com a president i també com a primer ministre, una fórmula que va idear per continuar en el càrrec. Ara prepara el camí per quedar-s’hi fins al 2024. I segurament serà una realitat. El mandatari té un gran suport popular, i l’oposició cada vegada està més debilitada tot i els intents en les darreres setmanes de sortir al carrer a manifestar-se. Amb una forta personalitat, l’exagent del KGB ha aconseguit convertir-se en l’imaginari col·lectiu en l’home que va treure el país dels anys foscos i crus del postcomunisme. Una retòrica nacionalista (intentant recuperar els sentiments nostàlgics d’aquells que encara enyoren l’URSS), amb una nova constitució més conservadora (es menciona la fe en Déu i s’especifica que el matrimoni és la unió entre un home i una dona) i una política exterior cada vegada més intervencionista. Aquesta és la fórmula perquè Putin gaudeixi d’uns nivells de popularitat molt alts. De fet, Rússia és ara com ara un dels actius clau en l’escena internacional: la guerra de Síria i el conflicte amb Ucraïna són alguns dels casos que exposen aquesta estratègia.

D’altra banda, la batalla de les notícies falses que lliura Moscou també evoca temps pretèrits, els de la guerra freda. En un moment de greu crisi sanitària, Europa acusa mitjans de comunicació afins al Kremlin de propagar notícies falses sobre el coronavirus. En algunes es minimitza la malaltia, en d’altres s’augura un futur apocalíptic davant d’aquesta pandèmia o s’acusa les farmacèutiques de voler fer negoci. Una nebulosa d’informació falsa amb l’objectiu de minar la confiança dels ciutadans europeus en les seves institucions i, sobretot, en els seus sistemes sanitaris.

Les teories conspiratives també surten, segons fonts diplomàtiques europees, d’aquests mitjans de comunicació russos. Mentrestant, Rússia tanca fronteres i mostra hermetisme davant dels casos de coronavirus al seu país. Serà una nova batalla que es lliurarà a les xarxes, com ho van ser les darreres eleccions als Estats Units o les informacions sobre el Brexit. El coronavirus es converteix en el nou focus de conflicte entre grans potències, i Putin ja ha demostrat que és un gran estratega de la desestabilització. Fa uns mesos, vaticinava que la Unió Europea podria passar per un procés de desintegració semblant al de l’URSS. La crisi del coronavirus serà una prova de foc –de moment sense cap estratègia comuna– per a Europa.