Opinió

A fons

MONARQUIA IMMUNITZADA

Empobrits, malalts, a l’atur o arruïnats, però amb la corona salvada
El govern de Catalunya ha demostrat que està a l’altura de la gestió d’una greu crisi sanitària

“Qüestionar la monarquia és més letal per a Espanya que el coronavirus.” La sentència, de l’exministre de l’Interior del PP Jorge Fernández Díaz, és una descripció brutalment precisa de l’ADN d’un règim en estat de putrefacció que, embolcallat en la bandera, s’assessora amb militars i policia per afrontar una greu crisi sanitària en comptes de fer-ho amb científics. Un règim que té clar que la seva supervivència depèn de la supervivència de la baula que l’enllaça amb el franquisme.

Els uniformes militars, les crides a la unitat patriòtica i territorial i la usurpació de competències de la Generalitat, que ha estat capdavantera a proposar mesures per contenir l’expansió del virus –l’Estat s’ha negat a deixar aplicar la més rellevant i urgent segons els experts, el confinament domiciliari dels ciutadans–, són les receptes que aplica l’executiu de Pedro Sánchez –Podemos ja és un convidat de pedra que acota el cap– davant d’una greu crisi que fa emmalaltir la població però també el teixit empresarial.

El PSOE, i també la resta de partits que viuen del règim del 78, estan convençuts, o això fan creure a la població, que es contindrà el coronavirus sent bons súbdits del regne d’Espanya i de la corona. El fill del Borbó comissionista fa un missatge televisat per indicar als seus vassalls que la unitat d’Espanya els salvarà, i els amnèsics vassalls tornen a aplaudir el seu rei oblidant durant una estona l’emergència sanitària. Empobrits, malalts, a l’atur o arruïnats, però amb la corona salvada. El virus acabarà salvant la monarquia, amb la manipulació de nou de la feble opinió pública espanyola.   

No és casualitat que Felip VI anunciés que renuncia a la part de l’herència comissionista del seu pare al mateix temps que Pedro Sánchez decretava l’estat d’alarma. Un anunci discret, pactat amb els mitjans espanyols i La Moncloa, i fals. Perquè el Codi Civil espanyol impedeix renunciar a una herència abans que es produeixi la defunció. Una operació d’imatge del Borbó consensuada pel règim que se suma al vergonyós comportament del PSOE –PP, Vox i Cs ja estan descomptats– al Congrés dels Diputats negant-se a donar suport a una comissió d’investigació sobre les martingales del rei emèrit.

Els partits de l’Estat mai no han volgut furgar en els assumptes foscos de la monarquia espanyola, temorosos que el règim trontollés i els privilegis de les elits quedessin al descobert. I els ciutadans tampoc no els ho han demanat. Ni al carrer ni a les urnes. En aquest sentit, no estem al davant d’un rei barrut, sinó d’una societat i d’un sistema de partits moralment degradats, que, a més, subvencionen una família comissionista i còmplice, històricament, de la repressió de la dissidència política i la llibertat d’expressió.

Amb la corona immunitzada, era el moment de confinar, ara sí, la ja laminada autonomia catalana. Amb l’estat d’alarma, Madrid ha desposseït Catalunya –la resta de comunitats no han alçat la veu– de la seva responsabilitat de protegir els ciutadans i ha pres el control de les competències de seguretat i sanitat a tot l’Estat, amb militars al carrer i la Guàrdia Civil dedicant-se a confiscar mascaretes. “No hi ha colors polítics, no hi ha ideologies, no hi ha territoris. Aprenguem de quaranta anys de Constitució, de vegades som disset autonomies, però en altres moltes ocasions som només un”, justificava el cap de l’executiu, investit fa tot just un parell de mesos amb els vots d’ERC, i integrant de la taula de diàleg Estat-Catalunya.

Sigui com sigui, el govern de Catalunya ha demostrat als seus ciutadans que està a l’altura de la gestió d’una greu crisi sanitària, i els seus conciutadans han respost amb més responsabilitat de la que els exigeix Madrid, amb un confinament voluntari i amb centenars d’iniciatives solidàries tant de la societat civil com de moltes empreses que han ofert recursos per atendre l’emergència. Però el que passi a partir d’ara en aquesta taula de diàleg ja són figues d’un altre paner, i seran els representants de la part catalana els que hauran de desmentir que no és una “enganyifa”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor