Opinió

A fons

MONARQUIA IMMUNITZADA

Empobrits, malalts, a l’atur o arruïnats, però amb la corona salvada
El govern de Catalunya ha demostrat que està a l’altura de la gestió d’una greu crisi sanitària

“Qüesti­o­nar la monar­quia és més letal per a Espa­nya que el coro­na­vi­rus.” La sentència, de l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior del PP Jorge Fernández Díaz, és una des­cripció bru­tal­ment pre­cisa de l’ADN d’un règim en estat de putre­facció que, embol­ca­llat en la ban­dera, s’asses­sora amb mili­tars i poli­cia per afron­tar una greu crisi sanitària en comp­tes de fer-ho amb científics. Un règim que té clar que la seva super­vivència depèn de la super­vivència de la baula que l’enllaça amb el fran­quisme.

Els uni­for­mes mili­tars, les cri­des a la uni­tat patriòtica i ter­ri­to­rial i la usur­pació de com­petències de la Gene­ra­li­tat, que ha estat cap­da­van­tera a pro­po­sar mesu­res per con­te­nir l’expansió del virus –l’Estat s’ha negat a dei­xar apli­car la més relle­vant i urgent segons els experts, el con­fi­na­ment domi­ci­li­ari dels ciu­ta­dans–, són les recep­tes que aplica l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez –Pode­mos ja és un con­vi­dat de pedra que acota el cap– davant d’una greu crisi que fa emma­lal­tir la població però també el tei­xit empre­sa­rial.

El PSOE, i també la resta de par­tits que viuen del règim del 78, estan con­vençuts, o això fan creure a la població, que es con­tindrà el coro­na­vi­rus sent bons súbdits del regne d’Espa­nya i de la corona. El fill del Borbó comis­si­o­nista fa un mis­satge tele­vi­sat per indi­car als seus vas­salls que la uni­tat d’Espa­nya els sal­varà, i els amnèsics vas­salls tor­nen a aplau­dir el seu rei obli­dant durant una estona l’emergència sanitària. Empo­brits, malalts, a l’atur o arruïnats, però amb la corona sal­vada. El virus aca­barà sal­vant la monar­quia, amb la mani­pu­lació de nou de la feble opinió pública espa­nyola.   

No és casu­a­li­tat que Felip VI anunciés que renun­cia a la part de l’herència comis­si­o­nista del seu pare al mateix temps que Pedro Sánchez decre­tava l’estat d’alarma. Un anunci dis­cret, pac­tat amb els mit­jans espa­nyols i La Mon­cloa, i fals. Perquè el Codi Civil espa­nyol impe­deix renun­ciar a una herència abans que es pro­du­eixi la defunció. Una ope­ració d’imatge del Borbó con­sen­su­ada pel règim que se suma al ver­gonyós com­por­ta­ment del PSOE –PP, Vox i Cs ja estan des­comp­tats– al Congrés dels Dipu­tats negant-se a donar suport a una comissió d’inves­ti­gació sobre les mar­tin­ga­les del rei emèrit.

Els par­tits de l’Estat mai no han vol­gut fur­gar en els assump­tes fos­cos de la monar­quia espa­nyola, temo­ro­sos que el règim tron­tollés i els pri­vi­le­gis de les elits que­des­sin al des­co­bert. I els ciu­ta­dans tam­poc no els ho han dema­nat. Ni al car­rer ni a les urnes. En aquest sen­tit, no estem al davant d’un rei bar­rut, sinó d’una soci­e­tat i d’un sis­tema de par­tits moral­ment degra­dats, que, a més, sub­ven­ci­o­nen una família comis­si­o­nista i còmplice, històrica­ment, de la repressió de la dis­sidència política i la lli­ber­tat d’expressió.

Amb la corona immu­nit­zada, era el moment de con­fi­nar, ara sí, la ja lami­nada auto­no­mia cata­lana. Amb l’estat d’alarma, Madrid ha des­posseït Cata­lu­nya –la resta de comu­ni­tats no han alçat la veu– de la seva res­pon­sa­bi­li­tat de pro­te­gir els ciu­ta­dans i ha pres el con­trol de les com­petències de segu­re­tat i sani­tat a tot l’Estat, amb mili­tars al car­rer i la Guàrdia Civil dedi­cant-se a con­fis­car mas­ca­re­tes. “No hi ha colors polítics, no hi ha ide­o­lo­gies, no hi ha ter­ri­to­ris. Apren­guem de qua­ranta anys de Cons­ti­tució, de vega­des som dis­set auto­no­mies, però en altres mol­tes oca­si­ons som només un”, jus­ti­fi­cava el cap de l’exe­cu­tiu, inves­tit fa tot just un parell de mesos amb els vots d’ERC, i inte­grant de la taula de diàleg Estat-Cata­lu­nya.

Sigui com sigui, el govern de Cata­lu­nya ha demos­trat als seus ciu­ta­dans que està a l’altura de la gestió d’una greu crisi sanitària, i els seus con­ciu­ta­dans han res­post amb més res­pon­sa­bi­li­tat de la que els exi­geix Madrid, amb un con­fi­na­ment volun­tari i amb cen­te­nars d’ini­ci­a­ti­ves solidàries tant de la soci­e­tat civil com de mol­tes empre­ses que han ofert recur­sos per aten­dre l’emergència. Però el que passi a par­tir d’ara en aquesta taula de diàleg ja són figues d’un altre paner, i seran els repre­sen­tants de la part cata­lana els que hau­ran de des­men­tir que no és una “enga­nyifa”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor