ESPANYA TAMBÉ ÉS UN CUL-DE-SAC
Si la setmana passada sosteníem que la institució monàrquica espanyola és en un cul-de-sac, l’Espanya que la sosté també ho és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adveniment d’una República no dissimularia el problema de fons: les pobres expectatives que ofereixen els diferents partits que optarien a governar-la. Què pot oferir el PSOE, dirigit per uns secundaris que no tenen cap més ambició que sortir a la foto, cap autoritat per llevar la hipoteca que els seus antecessors van concertar amb la banca i el deep state i cap capacitat per afrontar reptes que surtin de l’estricta burocràcia com es pot comprovar amb la crisi del Covid-19? I dels joves taurons del PP, què se’n pot esperar? Què hi ha darrere de currículums buits i de paraules altisonants que no sigui enriquir a qui els protegeix i empobrir a qui els vota? I d’UP, que venia a regirar-ho tot i ara no aixeca el cap entre genuflexió i genuflexió? I no fem més comptes, que la resta no suma. Es miri com es miri, Espanya ho té fotut i nosaltres, amb ells, pitjor.
