Opinió

ESPANYA TAMBÉ ÉS UN CUL-DE-SAC

Si la set­mana pas­sada sos­teníem que la ins­ti­tució monàrquica espa­nyola és en un cul-de-sac, l’Espa­nya que la sosté també ho és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adve­ni­ment d’una República no dis­si­mu­la­ria el pro­blema de fons: les pobres expec­ta­ti­ves que ofe­rei­xen els dife­rents par­tits que opta­rien a gover­nar-la. Què pot ofe­rir el PSOE, diri­git per uns secun­da­ris que no tenen cap més ambició que sor­tir a la foto, cap auto­ri­tat per lle­var la hipo­teca que els seus ante­ces­sors van con­cer­tar amb la banca i el deep state i cap capa­ci­tat per afron­tar rep­tes que sur­tin de l’estricta burocràcia com es pot com­pro­var amb la crisi del Covid-19? I dels joves tau­rons del PP, què se’n pot espe­rar? Què hi ha dar­rere de currículums buits i de parau­les alti­so­nants que no sigui enri­quir a qui els pro­te­geix i empo­brir a qui els vota? I d’UP, que venia a regi­rar-ho tot i ara no aixeca el cap entre genu­flexió i genu­flexió? I no fem més comp­tes, que la resta no suma. Es miri com es miri, Espa­nya ho té fotut i nosal­tres, amb ells, pit­jor.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor