DE QUÈ ENS SERVEIX TENIR RAÓ?
Hi ha un proverbi que diu que on no hi ha justícia és un perill tenir raó. I veient el que hem vist, efectivament, és perillós tenir raó.
Vam dir que calia invertir en la sanitat pública en lloc de fer-hi retallades, perquè no es tractava d’una despesa, sinó d’una inversió. I ara, per desgràcia, es demostra que teníem raó. Les butxaques d’alguns, com sempre, ben plenes a costa que ara no tinguem material ni per protegir el personal sanitari.
Vam dir que calia tenir cura de la nostra gent gran, per decència, per humanitat, per sentit de la responsabilitat. Ara veiem com en algunes residències privades els han deixat morir, sense ni tan sols avisar les famílies, sense haver fet absolutament res per evitar el terrorífic escenari que aquests dies estem contemplant: avis morts esperant que algú els trobi.
Vam dir que calia informar bé, a través de mitjans de comunicació seriosos, rigorosos i professionals. Perquè ens estaven mentint contínuament sobre qualsevol cosa. I ara, quan el llop ha vingut de veritat, ningú s’ho ha volgut creure. Per no parlar del sensacionalisme irresponsable que alguns vomiten una vegada i una altra. Ningú s’ha volgut creure la gravetat de la situació i han trigat a quedar-se a casa, amb la qual cosa han propagat el virus sens límits.
Vam dir que calia que tot estigués tancat i barrat: Madrid, Catalunya i qualsevol indret on hi hagués un focus d’infecció. Ho vam dir i no ens van fer gens de cas. I les morts ja han superat les de la Xina, i segueixen disparades… Les infeccions van pujant, i sembla que no s’assoleix mai el cim de la corba.
Ho vam dir, però un cop més, de què ens ha servit tenir raó?
