LA CURA
Recordo com si fos ara un article de l’enyorat Joan Barril que parlava dels dies internacionals o mundials. I deia que malament rai si ens hem d’inventar aquesta iniciativa per fer-nos memòries, recordar o valorar el concepte que vagi al darrere perquè, sostenia Barril carregat de raó, és que deu ser que no el valorem com es mereix. I penseu que n’hi ha un per a cada un dels 365 dies que té l’any. El dia de braille, el de la Terra, el del paludisme, el del tigre, el del jazz... En teoria, els dies internacionals són aquelles dates reconegudes arreu per commemorar un fet, lluitar contra un problema o fer visibles reivindicacions de la societat civil. Sovint en els dies previs a aquests dies internacionals assenyalats al calendari es fan campanyes de sensibilització, jornades i acords que després qui dia passa any –i fet/problema– empeny cap a l’oblit. N’hi ha tantes, de causes, que amenacen de caure en l’oblit que alguns dies els han de compartir entre tres. Es dona el cas que dimarts que ve, dia 7 d’abril, és el Dia Internacional de Reflexió sobre el Genocidi de Ruanda, el Dia Europeu de l’Artesania i, com aquell qui no vol la cosa, també és el Dia de la Salut. Res... només és aquell estat que fa que el nostre organisme estigui lliure de malalties i ens permeti fer de tot, reflexionar, treballar, jugar, en definitiva: viure. El dia en qüestió, el de la Salut, el va instaurar l’OMS el 1950 per commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut. L’objectiu d’aquest dia és reclamar que la salut és un dret de tot ésser humà, no un privilegi. Cada any es tria un tema de salut específic per destacar. I enguany s’havia previst posar en valor i enfortir la feina del personal d’infermeria i d’obstetrícia. La casualitat ha volgut que no només hàgim d’aplaudir i enaltir la feina de tots els treballadors de la sanitat d’aquest i de tots els països, sinó que la irrupció del coronavirus a les nostres vides ens ha fet valorar més no tan sols la nostra salut, sinó la de la nostra sanitat. Perquè és en aquests moments quan veiem com és d’important invertir i creure en els que demanen a crits cada any que se’ls doti de materials i recursos per millorar la nostra salut. Perquè prevenir avui és garantir la cura demà.