LA CURA

Recordo com si fos ara un arti­cle de l’enyo­rat Joan Bar­ril que par­lava dels dies inter­na­ci­o­nals o mun­di­als. I deia que mala­ment rai si ens hem d’inven­tar aquesta ini­ci­a­tiva per fer-nos memòries, recor­dar o valo­rar el con­cepte que vagi al dar­rere perquè, sos­te­nia Bar­ril car­re­gat de raó, és que deu ser que no el valo­rem com es mereix. I pen­seu que n’hi ha un per a cada un dels 365 dies que té l’any. El dia de brai­lle, el de la Terra, el del palu­disme, el del tigre, el del jazz... En teo­ria, els dies inter­na­ci­o­nals són aque­lles dates reco­ne­gu­des arreu per com­me­mo­rar un fet, llui­tar con­tra un pro­blema o fer visi­bles rei­vin­di­ca­ci­ons de la soci­e­tat civil. Sovint en els dies pre­vis a aquests dies inter­na­ci­o­nals asse­nya­lats al calen­dari es fan cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació, jor­na­des i acords que després qui dia passa any –i fet/pro­blema– empeny cap a l’oblit. N’hi ha tan­tes, de cau­ses, que ame­na­cen de caure en l’oblit que alguns dies els han de com­par­tir entre tres. Es dona el cas que dimarts que ve, dia 7 d’abril, és el Dia Inter­na­ci­o­nal de Reflexió sobre el Geno­cidi de Ruanda, el Dia Euro­peu de l’Arte­sa­nia i, com aquell qui no vol la cosa, també és el Dia de la Salut. Res... només és aquell estat que fa que el nos­tre orga­nisme esti­gui lliure de malal­ties i ens per­meti fer de tot, refle­xi­o­nar, tre­ba­llar, jugar, en defi­ni­tiva: viure. El dia en qüestió, el de la Salut, el va ins­tau­rar l’OMS el 1950 per com­me­mo­rar la fun­dació de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut. L’objec­tiu d’aquest dia és recla­mar que la salut és un dret de tot ésser humà, no un pri­vi­legi.  Cada any es tria un tema de salut específic per des­ta­car. I enguany s’havia pre­vist posar en valor i enfor­tir la feina del per­so­nal d’infer­me­ria i d’obs­tetrícia. La casu­a­li­tat ha vol­gut que no només hàgim d’aplau­dir i enal­tir la feina de tots els tre­ba­lla­dors de la sani­tat d’aquest i de tots els països, sinó que la irrupció del coro­na­vi­rus a les nos­tres vides ens ha fet valo­rar més no tan sols la nos­tra salut, sinó la de la nos­tra sani­tat. Perquè és en aquests moments quan veiem com és d’impor­tant inver­tir i creure en els que dema­nen a crits cada any que se’ls doti de mate­ri­als i recur­sos per millo­rar la nos­tra salut. Perquè pre­ve­nir avui és garan­tir la cura demà.