ESTALVIAR PER QUAN PLOGUI
Aquests dies de confinament tots fem moltes reflexions. Uns creuen que la crisi del coronavirus farà canviar algunes coses per a bé, i d’altres, per a pitjor. Jo em conformaria que en traguéssim, sobretot, una lliçó pràctica. De la mateixa manera que les comarques que allotgen una central nuclear, una petroquímica o qualsevol indústria de productes tòxics han de tenir un pla d’emergència, Catalunya també l’hauria de tenir. Espanya, també, és clar, però més val que endrecem primer a casa. I de retruc, potser dotaríem la sanitat i tots els serveis públics en general de mitjans materials i econòmics suficients i no ens hauríem de refiar de la bona voluntat i de la professionalitat dels seus treballadors. I ajudaríem el sector primari del país perquè és el que ens pot abastir millor i més ràpid. O fomentaríem l’educació social per no haver d’improvisar la solidaritat. I preveuríem que qualsevol tipus d’emergència nacional també afecta l’economia i potser podríem dir, com el primer ministre canadenc, Justin Trudeau: “Hem estat estalviant per quan plogui, i ara plou.”