ESTALVIAR PER QUAN PLOGUI

Aquests dies de con­fi­na­ment tots fem mol­tes refle­xi­ons. Uns cre­uen que la crisi del coro­na­vi­rus farà can­viar algu­nes coses per a bé, i d’altres, per a pit­jor. Jo em con­for­ma­ria que en traguéssim, sobre­tot, una lliçó pràctica. De la mateixa manera que les comar­ques que allot­gen una cen­tral nuclear, una petroquímica o qual­se­vol indústria de pro­duc­tes tòxics han de tenir un pla d’emergència, Cata­lu­nya també l’hau­ria de tenir. Espa­nya, també, és clar, però més val que endre­cem pri­mer a casa. I de retruc, pot­ser dotaríem la sani­tat i tots els ser­veis públics en gene­ral de mit­jans mate­ri­als i econòmics sufi­ci­ents i no ens hauríem de refiar de la bona volun­tat i de la pro­fes­si­o­na­li­tat dels seus tre­ba­lla­dors. I aju­daríem el sec­tor pri­mari del país perquè és el que ens pot abas­tir millor i més ràpid. O fomen­taríem l’edu­cació social per no haver d’impro­vi­sar la soli­da­ri­tat. I pre­veuríem que qual­se­vol tipus d’emergència naci­o­nal també afecta l’eco­no­mia i pot­ser podríem dir, com el pri­mer minis­tre cana­denc, Jus­tin Tru­deau: “Hem estat estal­vi­ant per quan plo­gui, i ara plou.”