REFLEXIONS I LECTURES DE CONFINAMENT
Durant aquests llargs dies de confinament, m’he dedicat a repassar les lleixes de la biblioteca de casa. Al mateix temps, he aprofitat per anar traient la pols, espolsant amb el plomall les pàgines d’alguns llibres que feia anys i panys que havia llegit. Entretenir-se fullejant llibres sense cap altre objectiu és una de les meves aficions més conreades. Pel pur plaer de sostenir-los entre les mans. Com si es tractés d’un festeig. Agafar un llibre i que els ulls es perdin entremig dels paràgrafs, esperant que tot d’una aparegui una frase que havies oblidat i que ara et retorna. Retrobar-te amb aquell amic de qui fa temps que no saps res. Com un pinyol que vas ensalivant a poc a poc, amb l’esperança de poder allargassar el regust olivat de paisatges mediterranis. De vegades, però, descobreixes que havies passat voleiant per damunt d’alguns llibres. Que no hi havies prestat l’atenció que es mereixien, o que ni tan sols n’havies iniciat la lectura. I t’interrogues de com havies pogut deixar passar aquella joia. Et preguntes per què aquell llibre que conté tanta saviesa, no té ni un paràgraf subratllat?
Amb aquest sentiment de culpa, aquesta setmana els protagonistes de les meves hores perdudes han estat els clàssics. Retornar als clàssics en un moment en què l’ensopiment em comença a rossegar l’ànima. L’encert de Francesc Cambó en crear la Col·lecció Bernat Metge l’any 1922, ens ha permès el plaer de la seva lectura a aquelles que, com jo, no vam saber aprofitar les classes de llatí i grec del batxillerat. Una de les conegudes faules d’Isop, anomenada L’ase i les granotes, diu així: “Un ase que transportava una càrrega de llenya travessava un aiguamoll. Va relliscar i va caure i, no podent-se aixecar, es posà a plànyer-se i a gemegar. Les granotes que hi havia a l’aiguamoll van sentir els seus gemecs, i digueren: «Ei, tu! Què hauries fet si haguessis passat aquí tant de temps com nosaltres, tu que, havent-hi caigut per un moment, et planys d’aquesta manera?».” Podríem aplicar aquesta faula a l’home feble que no pot sofrir les penes més petites, mentre que nosaltres en suportem de pitjors amb facilitat. Aquest virus coronat tal vegada ens ajudarà a valorar els plaers del dia a dia i a adonar-nos dels que, malauradament, malviuen a l’altra banda del mirall.
