PAPERS PER A TOTHOM

TV3 ha fet una sèrie sobre el confinament, Jo també em quedo a casa, en què tots els personatges són blancs i de professions liberals. El mateix es pot dir del cèlebre vídeo de Pol Mallafré, emès per la BBC, que mostra la vida en família durant el confinament. Aquesta setmana, El Punt Avui publicava un reportatge, titulat “Com ens en sortirem?”, en què entrevistava personalitats catalanes, totes elles blanques, per demanar-los què passaria l’endemà del confinament.

La sobreexposició d’un sector concret de catalans en les temàtiques relacionades amb la quarantena i la gestió de la pandèmia amaga la realitat patida pels sectors més vulnerables de la societat, entre ells el col·lectiu immigrant. A més, els exclou del debat sobre la cerca de solucions. Això els atorga un rol de subjectes passius, que són més objecte de les polítiques públiques que no pas actors que les creen. No es correspon amb la realitat.

El sindicat de manters de Barcelona fabrica mascaretes i bates per als centres sanitaris, en línia amb altres iniciatives ciutadanes que a les xarxes socials pengen tutorials per fer material sanitari a casa. L’Asociación Mujeres Migrantes Diversas ha habilitat una caixa de resistència per a les treballadores de la llar i les cures, moltes de les quals són dones migrants. Aquest col·lectiu professional, en estar fora del règim general, no es beneficia de les mesures anunciades pel govern espanyol. Tanmateix, la seva situació laboral, ja de per si precària, ha empitjorat amb la covid-19: acomiadaments injustificats, falta d’un sou just, internament a les cases dels qui les contracten sense respectar les hores lliures, cura de persones positives sense les mesures de protecció necessàries... L’associació OTRAS, integrada per treballadores sexuals, excloses de qualsevol política de protecció estatal i moltes de les quals immigrants, també ha posat en marxa una caixa de resistència. A més, ofereix a les prostitutes consells per protegir-se del virus. Les jornaleres que recullen fruita a Andalusia han demanat a la Conselleria de Salut que garanteixi que les finques compleixen amb les mesures de prevenció.

A més de demanar polítiques sensibles a les múltiples realitats existents a la nostra societat, com les que he exposat, desenes d’entitats han firmat un manifest que reclama la regularització de tots els immigrants de l’Estat. Les raons que donen és que les persones sense papers tenen dificultats per accedir a la sanitat pública, cosa que posa en risc la seva salut i la de la resta de la societat; que moltes treballen en l’economia submergida; que tantes d’altres viuen en pisos compartits on és molt difícil mantenir distàncies de seguretat, i perquè, en els pocs casos en què és permès sortir, tenen por que la policia les detingui. Tal com recorda la Coordinadora Obrim Fronteres, la llei d’estrangeria, tan restrictiva, preveu en l’article 127 la concessió de permisos de residència per raons d’interès públic o seguretat nacional.

Tanmateix, el govern espanyol ha plantejat concedir permisos de treball temporals per fer la recollida de la fruita, a joves d’entre 18 i 21 anys que tinguin tramitat el permís de residència. Així doncs, l’executiu del PSOE i Podemos actua en base a una visió utilitarista de la immigració que la considera carn de canó quan van mal dades, una mà d’obra exposada al contagi que treballarà per a la societat i, un cop passi la pandèmia, tornarà a la seva categoria de prescindibles.

La crisi social, econòmica i política de la covid-19 ha posat en evidència fins a quin punt el benestar de tota la població és fonamental per al desenvolupament de les societats. També, que els sectors sovint més precaritzats són clau per al sosteniment de la comunitat. És per això que cal la regularització de les persones migrants i la cobertura pública de les seves necessitats. Protegiria la seva salut i milloraria el benestar comú. És de justícia que persones que són part del teixit social català gaudeixin dels mateixos drets i llibertats que la resta.