HO ENTENDREM, FINALMENT?
Un parell de cérvols surten a passejar per Segòvia, tranquil·lament. Les tortugues ponen els ous a la platja i totes les seves cries van corrents a submergir-se a l’aigua. Dos ossos panda s’aparellen després d’aconseguir la intimitat que no tenien des de feia anys. Els cims de l’Himàlaia es poden veure per primera vegada des de fa trenta anys.
A la nit, quan surto a mirar el cel des del pati de casa, veig estrelles que abans no veia. Respiro profundament i m’arriben les olors de les plantes, de la terra mullada, amb molta més intensitat que abans. Deu ser perquè ara ho valoro més, és clar, però també deu ser perquè la pol·lució de l’aire s’ha reduït de manera dràstica en aquest últim mes.
Les aigües netes com feia temps que no es veien a Venècia. Menys problemes respiratoris i a la pell. La roba estesa a fora conserva la seva olor de neta. Ventilar la casa té ara més sentit que mai.
Aquesta aturada ens està dient a crits un munt de coses. És la natura la que intenta fer-nos entendre que, si no provem d’abaixar el ritme, si no mirem de deixar de destrossar el nostre entorn, el problema i les seves conseqüències seran seriosos. Ho tenim al davant i no n’hem volgut ser conscients. De fet, encara no ho som del tot.
No veig que gairebé ningú parli dels 10.000 morts que hi ha cada any a Espanya per causa directa de la pol·lució de l’aire. Dels 800.000 que hi ha Europa. Cada any. Per respirar aire contaminat.
Es poden llegir i escoltar poques coses sobre els estudis que demostren que allà on hi ha més pol·lució hi ha un major nombre d’infeccions per coronavirus; és clar, respirar un aire de merda debilita el sistema respiratori i genera problemes coronaris, i això ja sabem que per a la covid-19 és una qüestió fonamental que cal tenir en compte.
La clau sembla que és evident: cuidar del planeta reverteix en nosaltres de manera directa. Ho sabíem, ho sabem, però ara, finalment, potser ho entendrem.
