EN SOM, DE REPUBLICANS?

República és una paraula que evoca mol­tes coses però, en essència, con­voca els ciu­ta­dans a assu­mir i defen­sar la res­pon­sa­bi­li­tat d’auto­go­ver­nar-se, de cons­truir la soci­e­tat que volen i de rebel·lar-se con­tra qual­se­vol impo­sició humana o divina sobre aquesta deter­mi­nació. És un movi­ment de baix cap a dalt. Refle­xi­o­nem si en som, de repu­bli­cans. I si n’exer­cim. I no només per rebut­jar la monar­quia i la domi­nació espa­nyola, sinó també per ana­lit­zar en pro­fun­di­tat com hem anat venent la nos­tra lli­ber­tat indi­vi­dual i col·lec­tiva –i, per tant, també, la nos­tra lli­ber­tat política– a les con­veniències dels poders econòmics, dis­fres­sa­des de progrés, de como­di­tat, de moder­ni­tat, d’euro­pe­isme o de glo­ba­li­tat, segons hagi con­vin­gut en cada ocasió. La crisi que porta apa­re­llada la pandèmia de la covid-19, i que l’FMI ha ava­luat aquesta set­mana, ho remarca: tot allò que no siguem capaços de recon­que­rir perquè sigui gover­nat a favor de tots, serà gover­nat des de dalt a favor d’uns quants.