EXPRESIDENTS POC EXEMPLARS
A Luces de Bohemia, l’escriptor Ramón María del Valle-Inclán narra una escena protagonitzada per dos enterramorts. Situats al davant d’un difunt, l’un es pregunta si es tractava d’un “home de mèrit”, a la qual cosa l’altre respon: “A Espanya el mèrit no es premia. Es premia robar i ser pocavergonya. A Espanya es premia tot allò que és dolent.” Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat de rellegir el llibre de Jaume Muñoz La Espanya corrupta, una obra pionera sobre un tema que, tal com remarca l’historiador Paul Preston en el pròleg, “ha format part del sistema de forma persistent durant el darrer segle i mig”. Segurament, es queda curt en aquesta acotació cronològica i segurament també caldria parlar de “l’Espanya honesta”, però es fa difícil trobar un país on la corrupció hagi esdevingut un fenomen tan arrelat. La corrupció, tal com s’explica en el llibre, no són només els polítics que posen la mà a la caixa, sinó també els que fan justament el contrari del que prediquen o els que, sense predicar-ho, es caracteritzen per conductes poc exemplars.
Aquests darrers dies, mentre les autoritats sanitàries reclamen que ens mantinguem confinats a casa per intentar frenar l’expansió del coronavirus, hem sabut que a un expresident, José María Aznar, li van faltar cames per marxar a la seva segona residència de Marbella quan la declaració de l’estat d’alarma era de domini públic, i també que un altre expresident, Mariano Rajoy, surt habitualment del seu domicili per practicar esport. Quan vaig tenir coneixement dels dos casos, em va venir al cap aquella escena esperpèntica d’Aznar en què, en un estat manifestament etílic i una fatxenderia marca de la casa, blasmava les campanyes amb què la Direcció General de Trànsit reclama que no es barregi alcohol i conducció: “Deixeu que begui tranquil·lament”, va deixar anar aquell dia. “Deixeu que marxi a la meva segona residència tranquil·lament”, devia pensar mentre agafava l’avió. “Deixeu que surti a fer fúting tranquil·lament”, devia sospirar el seu successor mentre es posava el xandall. I així anem, amb dos expresidents que, en comptes de mostrar-se solidaris amb els seus conciutadans, ens insulten amb conductes poc exemplars.
