UN DEURE AMB LA GENT GRAN
La decisió del govern català de traspassar al Departament de Salut el control de les residències de gent gran no s’hauria de limitar al període de seguiment de la pandèmia de la covid-19, sinó adscriure-les-hi definitivament. Hi ha, almenys, dues raons ben clares que ho justifiquen: d’una banda, perquè la lògica simple de la biologia fa que la majoria de les afeccions i de les malalties cròniques s’accentuïn a mesura que passen els anys; de l’altra, que l’augment de la longevitat és degut, entre altres coses, a la capacitat de la medicina de guarir o atenuar aquestes afeccions. Per tant, encara que un centre d’aquestes característiques no es pot equiparar a un hospital, sí que el tractament de la salut hi és igualment principal, fonamental. I aquest factor ha de tenir prioritat per damunt de qualsevol altre de caràcter social o administratiu. Si això hagués estat així, el coronavirus no s’hauria pogut acarnissar d’aquesta manera en aquests establiments. En un context de valors republicans, la gratitud col·lectiva i la protecció de les persones que ens han portat fins al present són un deure.
