MENTIDES D’OFERTA
Lluitar contra la mentida és, possiblement, una de les batalles més desagraïdes i difícils que hi ha. Perquè mentre t’esforces a buscar quanta veritat amaga, a analitzar els diferents punts de vista per no intentar emmascarar amb la teva veritat les altres, t’has d’abstreure i intentar ser tan objectiu com sigui possible.
Davant d’una mentida descarada, toca actuar, no hi ha dubte. I explicar què pretén ocultar, ja que totes les mentides pretenen tacar alguna cosa o algú. Un cop aconsegueixes descobrir aquest objectiu, has d’intentar que la veritat surti a la llum, que es conegui allò què pretenia silenciar o destruir. Protegir aquella persona que ha estat posada en dubte, aquella gestió que ha estat maltractada o aquells fets que s’han mostrat de manera distorsionada.
Què passa després? Doncs que els que no volien que la veritat se sabés, segueixen insistint en la “seva veritat”, tot i que, de veritat, no en tingui res. Els que defensaven el contrari, tret d’excepcions, possiblement no valoren que hagis intentat tornar les coses al seu lloc. I entremig, els de sempre: els que s’intenten assabentar d’alguna cosa per conformar el seu criteri. A aquests sempre els quedarà el dubte del que amaga la veritat i què hi ha de cert en la mentida i en aquells que la desmunten.
La mentida en periodisme no té cabuda. Hi cap l’error, fins i tot les mitges tintes per als covards, però la tergiversació, la manipulació i l’engany són, per a la professió del periodisme, una aberració. Com ho seria que un metge confongués els símptomes i ens receptés un medicament que, lluny de millorar la nostra salut, l’empitjorés.
Els polítics honestos –d’aquests gairebé no en queden– són precisament els que s’allunyen de la mentida, de l’exageració o de la “veritat a mitges” per intentar convèncer. Només els miserables, els que arriben a la política a còpia d’una selecció de mediocres, han fet del seu discurs un aparador d’odi que, de bracet dels periodistes ha generat grans beneficis per als uns i per als altres.
Combatre l’engany és l’única manera que tenim per entendre allò que ens ha farà una mica lliures. No dic lliures del tot, dic una mica. Amb això ja haurem guanyat bastant, perquè la mentida està d’oferta. I la veritat no cotitza a l’alça.
