MÉS ARMES QUE VACUNES

La despesa militar de l’any 2019 va assolir màxims històrics i és la més important de la dècada. Així ho reflecteix l’informe anual que revela l’Institut Internacional per la Pau d’Estocolm (SIPRI). La inversió global va ser de 1,75 bilions d’euros. Els Estats Units i la Xina, que ocupen la primera i la segona posició del rànquing, van sumar el 52% de la despesa mundial. Washington continua en la seva línia ascendent, però lluny de les xifres que tenia quan estava immers en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. La Xina, amb la seva política a l’ombra i de no intervencionisme, continua augmentant la seva despesa militar. La inversió xinesa suposa un 85% més de la que va fer el 2010. La tercera posició també és per a una economia emergent i per a un país altament militaritzat: l’Índia. I és que aquest informe és el mirall dels conflictes que actualment es lliuren al planeta. L’Índia té una guerra latent amb el Pakistan a la zona del Caixmir. També augmenten les tensions amb la Xina. Mentre Nova Delhi malda per estrènyer els lligams i enfortir la seva relació amb Washington, Islamabad s’ha convertit des de fa uns anys en un dels principals aliats de Pequín.

Rússia queda en quarta posició, però la seva amenaça velada provoca que diversos països augmentin la seva despesa militar. No són en els primers llocs de la llista, però la compra d’armament revela el neguit dels governs. És el cas de Polònia –es dona el cas que Moscou ha desplegat míssils de curt abast a la ciutat de Kaliningrad–, que ha augmentat un 51% el pressupost en la darrera dècada. De fet, va segellar amb els Estats Units l’acord per la compra de 32 avions de combats, els F-35, un dels models més sofisticats. Estònia, Letònia i Lituània, països que havien format part de la Unió Soviètica, també segueixen aquest camí. La cinquena posició és per a l’Aràbia Saudita. La guerra oberta al Iemen (part de les armes es compren a la indústria espanyola) suposa una despesa important en armament, a més de la perenne rivalitat amb l’Iran. Tot i això, els dos països reculen pel que fa a inversió. Les sancions a les quals està sotmesa Teheran, que han provocat una greu crisi econòmica, en podrien ser una de les raons. La caiguda del preu del cru s’assenyala com a motiu de la davallada de les inversions saudites. Turquia ocupa la setzena posició, just al davant d’Espanya, que gasta el doble en defensa que en sanitat. Ankara, que intervé militarment a Síria i a Líbia, ha augmentat la despesa en un 40%, a més de comptar amb el segon exèrcit més nombrós de l’OTAN. Amb una pandèmia galopant –iniciada a la Xina, que als EUA ha causat la mort de milers de persones i que té el món en estat de xoc–, la investigació mèdica continua per sota de l’armamentística. El poder continua preferint, de llarg, les armes. La mort a la vida.