Johnson contra el coronavirus

Els pubs anglesos es van omplir com si fos la nit de Nadal o es jugués un partit decisiu de la Premier. Els establiments tancaven sense data de retorn i s’havia de buidar fins a l’últim barril de cervesa. Gairebé un mes després, el Regne Unit ha superat els 30.000 morts i és, darrere dels Estats Units, el país que ha patit més víctimes mortals. La gestió del primer ministre en contra de la pandèmia està aixecant fortes crítiques. Primerament, perquè en va negar pràcticament la gravetat. “Rentin-se les mans el temps que es triga a cantar dues vegades l’aniversari feliç”, assegurava el mandatari abans de caure malalt ell mateix a causa del coronavirus. Johnson maldava per no haver d’aturar l’economia britànica i advocava perquè hi hagués un contagi massiu per a una posterior immunització. El nombre de víctimes mortals ha provocat que Johnson hagi hagut de fer marxa enrere. Poc avesat a la rectificació, en aquestes darreres setmanes s’ha vist un líder menys segur i fins i tot dubtós. Les comparacions sempre són odioses, però el que ha succeït a la veïna Irlanda evidencia encara més la diferent (i eficient) gestió de cada govern i de cada líder. El cap de l’executiu irlandès, Leo Varadkar, ha estat més expeditiu a l’hora de prendre decisions. També ha guanyat popularitat en tornar-se a posar la bata de metge –Varadkar havia exercit durant set anys en un hospital– i passar consulta un cop a la setmana. Ho va començar a fer el 5 d’abril, el dia que Johnson ingressava a l’hospital. La gestió de la pandèmia ha estat efectiva i ja hi ha alguns analistes que l’anomenen “el miracle irlandès”. I és que la taxa de mortalitat del Regne Unit multiplica per tres la d’Irlanda. Les crítiques també s’han centrat en la falta d’equipament mèdic que pateix l’NHS (sistema nacional de salut britànic). Hi ha altres raons que expliquen per què el virus ha castigat tan durament el Regne Unit. L’illa està densament poblada, 66 milions d’habitants. La covid-19 s’ha anat propagant, i el Regne Unit ha estat més vulnerable. Itàlia, amb 60 milions d’habitants, i l’Estat espanyol, amb 47, ocupaven fins ara les primeres posicions entre els països europeus. Johnson assegura que no és moment per fer “comparacions internacionals”. El govern britànic afirma que caldrà estudiar l’excés de mortalitat –la dada que permet comparar l’estadística d’anys anteriors i comprovar si hi ha hagut un pic de morts– per saber exactament les xifres. “Hi haurà temps per mirar enrere i mirar què s’ha fet malament”, afegia. La ràpida expansió del virus va sorprendre molts governs, que es van mostrar erràtics en la presa de decisions. La infravaloració dels perills durant els primers dies va ser determinant per al Regne Unit. I podria passar factura a un debilitat Johnson que fins a l’arribada de la pandèmia tenia alts nivells de popularitat per la seva força a l’hora de conduir el Brexit.