TORNAR A RESPIRAR
La crisi ecològica ja la teníem, però hem estat incapaços de reaccionar-hi abans. Ara, amb les fronteres tancades i un model turístic depredador de recursos, territori i persones, veiem com el projecte del món occidental, de creixement il·limitat, s’ha esgotat. La crisi sanitària no ha fet més que aguditzar les contradiccions i els límits del sistema capitalista, que era, i és, el problema. Apunts de cara a una nova normalitat.
Tenim una oportunitat, la de posar la vida al centre de l’economia. La de recuperar l’espai que els cotxes ens havien pres a la ciutats. La de triar un model econòmic, agroecològic, sostenible, de proximitat, cooperatiu i que posi al davant la preservació del medi ambient i la salut respecte als beneficis privats d’uns pocs, els de sempre. Cal replantejar el turisme i les emissions atmosfèriques que comportava, però també la precarietat laboral o el model d’habitatge que hi tenia associats. Cases amb gent. Gent amb casa. I tornar a respirar.
En aquesta fase de transició, en què els turistes internacionals seran els grans absents aquest estiu a causa de les limitacions a la mobilitat, és el moment de canviar d’hàbits. Girem slow. Productes de proximitat, experiències úniques ben a prop de casa i conèixer el nostre territori i la seva gent. Apostar per la cultura i la identitat, la nostra. Respirar la natura i escoltar el silenci, el d’aquí. Que les xarxes de suport que hem vist aquests dies es converteixin en xarxes de solidaritat per la recuperació econòmica de territoris que, com el Pirineu, veuen com més de la meitat de la població ha patit un ERTO o està a l’atur. Donar vida als pobles i gaudir allà, quilòmetre zero, de la nostra llibertat.
I a ciutat. Que els carrils ara buits de cotxes es tallin al trànsit, s’airegin permanentment de fums i s’omplin de gent passejant. La recuperació de l’espai per als vianants és ara o mai, i els ajuntaments fan tard. Ni més creuers ni ampliació de l’aeroport. Ni més especulació immobiliària ni noves urbanitzacions al litoral. La natura ens ha avisat, escoltem-la. Per recomençar. Per, aquesta vegada sí, poder viure més que sobreviure.
