NO GRATA

A la localitat de Sant Andreu de la Barca, l’equip municipal que governa ha decidit considerar la consellera de Sanitat, Alba Vergés; el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i també el responsable del Servei Català de la Salut de la zona, Joan Puigdollers, persones no grates. És a dir, que no hi són benvingudes. I tot per no estar d’acord amb el fet que s’hagi decidit no utilitzar un hotel medicalitzat que s’havia preparat per combatre la pandèmia de la covid-19.

El cas és que l’alcalde de la ciutat, Manuel Enric Llorca, estava especialment obstinat a aconseguir que aquest hotel, el Bristol, fos utilitzat. Tossut que tossut, com si fos seu o com si li estiguessin fent un lleig a ell, quan en realitat la cadena hotelera havia posat a disposició de la Generalitat els 55 hotels de què disposa, i el govern havia dit des del primer moment que l’utilitzarien en cas que fos necessari. Una circumstància que, de moment, no ha ocorregut perquè s’ha pogut atendre la gent sense haver-ne de fer ús.

Costa molt entendre que per una cosa que s’ha explicat de manera oberta i transparent s’organitzi un sarau d’aquestes dimensions des d’un ajuntament. És estrany aquest afany en el maleït hotel per part d’una administració local que, en principi, no hauria de tenir res a veure amb una decisió presa des d’instàncies superiors. No obstant això, per raons que se m’escapen, l’equip municipal de govern ha pres la decisió de muntar una batalla política, igual que fan els del PP a Madrid amb el govern de Sánchez. La mateixa irresponsable rebequeria, els mateixos pals a les rodes i, en definitiva, remar per intentar fer campanya política partidista d’una situació extremadament greu en què tots haurien de pensar únicament en el millor per al conjunt de la societat.

Prendre la decisió que algú no és benvingut a un lloc d’aquesta manera és, per a mi, d’un sectarisme i d’un entossudiment inadmissibles en democràcia. I no, no té res a veure amb el que succeeix quan no donen la benvinguda al rei en algun lloc: perquè aleshores parlem d’un criteri legitimador, que la monarquia a Espanya no té. Amb la covid-19 es produiran canvis, sens dubte. Alguns, però, estan demostrant que han perdut una magnífica oportunitat per comportar-se com a gestors del bé comú, en lloc de com a amos i senyors d’una fortalesa.