LA CULTURA, A L’EPICENTRE DEL DEBAT

Sigui perquè la pandèmia de la covid-19 ha mostrat les febleses del sistema o perquè les reivindicacions del sector s’han fet escoltar en mesura desigual però prou enèrgica i sostinguda en el temps, sembla que aquesta vegada la cultura sí que formarà part des del minut zero del debat que cal abordar, amb serenitat però amb mà ferma, de cara a escatir com sortirem d’aquesta crisi sanitària i econòmica sense precedents.

Després d’una pífia monumental protagonitzada pel ministre del ram (en la línia d’aquell recurrent “ara no toca”), aquesta setmana des de l’Estat espanyol han volgut posar fil a l’agulla i han presentat un paquet de mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari “per fer front a l’impacte social i econòmic de la covid-19” (així ho recull el BOE). L’exposició del Reial decret llei 17/2020 és generosa i recull un munt de premisses ja defensades pels governs autonòmics però, més important, pels mateixos executants de la cultura, en la línia de reconèixer-ne la llibertat creativa, en essència, així com també (i citant la Carta Magna) el fet que la cultura no és un luxe dirigit a les elits, sinó un eix vertebrador de la societat democràtica. Fins aquí, bé.

La proposta del govern espanyol es concreta en 5 capítols, 15 articles, 8 disposicions addicionals i 13 disposicions finals. No us cansaré perquè, insisteixo, al BOE hi és tot, però sí que convido a llegir amb atenció les mesures d’aquest decret llei perquè és en la lletra petita on hi ha realment l’essència, el perquè de la mesura. En aquest sentit, aquests 76,4 milions d’euros d’ajudes extraordinàries obliden principalment el sector de la música en directe (i obvien la petició de declaració de força major que permetria cancel·lar definitivament moltes edicions de festivals de gran format aquest 2020, en la línia del que ja han fet Peralada i Pedralbes), però sí que tenen un impacte rellevant en àmbits com el cinema. Com recollia un article excel·lent Núria Juanico al diari Ara, la injecció de diners a les sales de cinema, que ara estan tancades i, per tant, no poden ingressar, superarà els 13 milions d’euros, tot i que aquests diners “no estan pensats per cobrir la manca d’ingressos d’aquestes setmanes, sinó que s’hauran de dedicar a campanyes i a les despeses sanitàries generades per les sales per evitar els contagis de coronavirus, com són la implementació d’un pla de risc per als treballadors, desinfecció, compra de material –mascaretes, guants, sabó desinfectant, mampares–, entre d’altres” (de nou, detallat al BOE). La casuística dels actors i les actrius –principalment la seva situació laboral– també té cabuda en aquest decret llei i, igualment, el govern espanyol destinarà més de 38 milions d’euros a mantenir les estructures, les activitats escèniques i els projectes culturals. Pas mal.

Com us deia, una bona notícia en línies generals que es complementa i que planteja un impacte major en el sector pel fet d’acompanyar-se d’iniciatives que, potser amb menys altaveu públic, reblen aquesta proposta ministerial. Em refereixo als acords presos pel mateix Departament de Cultura –a través del seu pla de rescat– i al suport inequívoc i imprescindible envers la cultura que les quatre diputacions han compromès en els seus pressupostos del 2020. Govern de Catalunya, diputacions i, naturalment, el món local, representat en una reunió d’alt nivell celebrada aquesta setmana a través de les dues entitats municipalistes: l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

Tots aquests interlocutors, com explicava aquesta setmana la secretària general de l’Associació Catalana de Municipis, Joana Ortega, treballen per posar les bases del desconfinament en el sector cultural i per desplegar un pla d’acció singularitzat que permeti una tornada a la normalitat tan poc traumàtica com sigui possible. “Si invertim en cultura, estem invertint en els nostres pobles i ciutats, no només per generar una societat més culta, sinó també més rica i més viva”, subscrivia Ortega. Tot això sense oblidar la iniciativa parlamentària que tots els nostres eurodiputats catalans estan promovent al Parlament Europeu, i que conclou que la cultura està construint la resiliència de les nostres societats en temps difícils i sense precedents. Podem protegir el sector cultural i creatiu i els seus creadors del devastador impacte econòmic i social d’aquesta crisi?

Per tant: associacions municipalistes, diputacions provincials, govern de Catalunya, govern de l’Estat espanyol i Parlament Europeu. Algú pot certificar que és la primera vegada a la història moderna en què la cultura està sobre totes aquestes taules?

És clar que tot plegat no arribarà a pal·liar les moltes i profundes dificultats que la cultura, des de tots els seus vessants, afronta i haurà de superar al llarg dels propers mesos (en l’escenari més amable, per no dir anys directament). No obstant això, sí que és un primer pas molt important el fet que, de manera conjunta i ferma, interlocutors de sensibilitats diferents situïn el rescat a la cultura com una urgència ineludible. Per treballar en aquesta línia, ens trobaran sempre a disposició.