PARTITS FENT DE PARTITS

Tant se val la dimensió de la tragèdia. Tant se val la mida de la decisió. Tant se val, fins i tot, l’època a què ens traslladem. Els partits polítics sempre faran de partits polítics, amb tots els ets i uts. I això, a banda de prendre, per sort, decisions encertades, també comporta i comportarà, sempre, actuar pensant en quina projecció electoral tindran les teves idees. Tant se val si parlem de la investidura d’un alcalde o alcaldessa, de la convocatòria d’unes eleccions o de com reaccionar davant d’uns descerebrats que passen totalment del confinament per tal de desgastar aquell polític que no és dels seus. Deteriorar el rival, trepitjar-li fins i tot el coll si veus que agonitza, és una pràctica que sembla que no té aturador. Les lluites fratricides són sovint les més sagnants. Les ganivetades entre companys de partit acostumen a ser maquiavèl·liques, d’una cruesa extrema –“els homes ofenen més qui amen que qui temen”, deia l’autor d’El Príncep–. No hi ha res com poder beneficiar-te d’una part de la seva herència, traduïda en vots.

No tinc cap dubte que ara mateix qualsevol governant que té a les seves mans la gestió de la pandèmia vol encertar les decisions i li dolen totes les morts, però arribats a aquest punt, se’m fa difícil comprar que darrere de cada pas que es fa no hi ha una part, no sempre en la mateixa proporció, de càlcul electoral. Centralitzar o no una gestió, decidir si gires o no l’esquena a les empreses que cotitzen en paradisos fiscals, sotmetre’s o no a les pressions de determinats sectors... Tothom calibra els pros i els contres d’una mesura. I entre els contres sempre hi ha els riscos que et poden impedir, a curt, mitjà o llarg termini, mantenir-te en el poder. Perquè aconseguir molts vots és necessari per poder implantar les teves polítiques, i no dubto que aquest és el fi més legítim dels partits, però en el nombre de vots també es juga el finançament de les organitzacions o la capacitat de generar suculents càrrecs que sempre beneficiaran gent de la teva corda. I suposo que governar pensant en mantenir-te al pòdium deu tenir la seva lògica, però almenys que tothom digui les coses pel seu nom. I la resta ja triarem.