ALARMA DINS L’ESTAT D’ALARMA

Durant el primer mes de confinament, les trucades al telèfon d’atenció a les víctimes de violència masclista (900 900 120) van créixer un 60%. En el segon mes, un 88%. Les denúncies, però, van baixar a la meitat. Una i altra circumstància tenen el mateix origen: l’aïllament de les víctimes.

El confinament a casa durant la pandèmia ha deixat moltes víctimes engabiades amb els seus botxins. Durant el març i l’abril, els Mossos van alertar d’aquest risc i van preveure que les denúncies augmentarien quan es flexibilitzés l’estricte confinament. Per aquest motiu, van editar una guia que es va publicitar als mitjans i, conjuntament amb l’Institut Català de les Dones, es van incrementar els anuncis als mitjans de comunicació per divulgar vies d’atenció a les víctimes i, fins i tot, es va engegar una campanya d’establiments segurs contra la violència masclista perquè les dones en aquestes situacions poguessin resguardar-se en comerços de proximitat per demanar ajuda i teixir una xarxa de suport.

Tot i això, el confinament no ha mitigat el degoteig de la violència masclista. Primer va ser a Almassora (Castelló), el 27 de març, quan una dona de 35 anys va ser assassinada davant dels seus fills petits. La segona va ser a Las Palmas de Gran Canària, tenia 78 anys, el 4 d’abril. La tercera, a finals de mes, quan un home va ser detingut a Corbera de Llobregat després que es trobés el cos de la seva parella, que havia desaparegut una setmana abans. El còmput deixa cinc víctimes a Catalunya des que ha començat l’any i divuit al conjunt de l’Estat (sempre, xifres oficials, que recullen vincles de parella o exparella, però que no inclouen els assassinats de dones de la mateixa família o de prostitutes).

Entitats i administracions han augmentat els serveis d’ajuda per no oblidar-se d’aquesta realitat en un moment de monopolització informativa per la covid-19, la irrupció d’una crisi social i econòmica sense precedents i el canvi sobtat i profund de conseqüències imprevisibles que deixarà el que hem viscut en el conjunt de la societat. El confinament, l’aïllament social, l’assumpció que les relacions amb els altres hauran de ser més prudents i més distants i la inseguretat per “la nova normalitat” que sona més amenaçadora que no pas tranquil·litzadora, també contribueixen a aquest doble aïllament de moltes de les dones (i criatures) que conviuen amb el seus agressors.

Quan, de mica en mica, sortim d’aquest estat d’alarma permanent en què estem instal·lats, els serveis socials i la xarxa que ha de sostenir la nostra societat del benestar estaran més saturades que mai. Convé obrir els ulls i no menystenir aquestes víctimes. Que la sensació de vulnerabilitat que ens ha inoculat el virus, no ens faci immunes a una violència que és sostinguda, estructural i, sovint, invisible.