EL CUC DESTRUCTOR

Els experts digitals l’anomenen “cuc destructor”. L’any 2010 un virus informàtic que més tard va portar el nom de Stuxnet va aconseguir que mil màquines de la planta nuclear de Natanz, a l’Iran, deixessin de funcionar i s’autodestruissin. Els científics es miraven amb estupefacció com els enginys quedaven fora de servei. Significava un pas més en la guerra digital i va suposar un cop molt dur per al programa nuclear iranià. Investigacions posteriors han assegurat que l’atac es va produir amb la introducció d’un USB a dins de la central nuclear. Una dècada més tard, cap govern no ha assumit l’autoria d’aquest fet, però des del primer moment es va assenyalar a Israel i als Estats Units com a cervells de l’operació. La crisi mundial del coronavirus –l’Iran va ser un dels primers països afectats per la pandèmia– ha deixat en un segon pla els conflictes que es continuen lliurant arreu del planeta. La guerra cibernètica és un altre vessant de la confrontació. El 9 de maig passat, l’activitat portuària de Shahid Rajaee, una de les infraestructures marítimes més importants de l’Iran, patia un ciberatac que feia caure el sistema informàtic, segons publicava el diari nord-americà The Washington Post. El resultat de l’acció va suposar el col·lapse en l’activitat del port i cues de camions que es van allargar durant dies. Aquesta hauria estat la resposta israeliana a un atac informàtic que hauria tingut lloc a finals d’abril contra el sistema hidràulic i que ha posat en alerta els sistemes d’intel·ligència israelians, que van acusar directament Teheran. La guerra cibernètica no amaga, però, la guerra real. És la que les dues potències lliuren des de fa anys a Síria, i l’augment de la implicació israeliana en els darrers mesos, n’és un exemple. L’any 2020 començava amb l’assassinat del general Qasem Soleimani –figura rellevant al país i un dels artífexs de l’estratègia iraniana en la guerra de Síria– en un atac perpetrat pels EUA, fidels aliats d’Israel i enemics declarats de l’Iran des de fa més de quatre dècades. Israel té com a objectiu foragitar les forces iranianes de Síria, i en aquest intent ha llançat en el darrers tres anys més de 300 atacs contra aquestes posicions. Els darrers compassos indiquen que Teheran començaria a replegar alguns efectius.

Certament, hi ha un descontentament generalitzat de la població iraniana per la participació en aquest conflicte –s’endú una gran quantitat de recursos econòmics–, i la gestió de la pandèmia també ha aixecat moltes crítiques. A més, l’economia del país està castigada per les sancions econòmiques. Aquesta situació, però, sembla que no farà canviar d’estratègia els mandataris. Continuaran les guerres reals i cibernètiques entre els dos vells enemics. Més destrucció.