EL DIA DE LA MARMOTA

Fa uns dies em van con­vi­dar a fer una xer­rada sobre el feno­men del pis­to­le­risme, que va néixer, ara fa cent anys, en un moment en què es llui­tava a peu i a cavall per defen­sar els drets labo­rals. Perquè ara fa un segle se’n van obte­nir molts, de drets labo­rals. I ara em fa l’efecte que se n’estan per­dent, de drets, des­a­pro­fi­tant la feina que fa cents anys van fer mol­tes per­so­nes. Algu­nes s’hi van jugar la vida i d’altres la van per­dre per acon­se­guir-los. Com per exem­ple, Sal­va­dor Seguí, cone­gut com el Noi del Sucre, el líder anar­co­sin­di­ca­lista de la CNT, assas­si­nat el 1923 pels pis­to­lers del sin­di­cat lliure. El sin­di­cat era el braç armat d’alguns mem­bres del sec­tor empre­sa­rial, que en col·labo­ració amb les for­ces de segu­re­tat de l’Estat repri­mien de manera vio­lenta les vagues i els movi­ments obrers. La trista, crua i amarga rea­li­tat dels anys vint –en cap cas els con­si­de­ra­ria els feliços vint– no és la que tenim ara perquè no hi ha la violència pis­to­lera, però per poc que parem atenció ens ado­na­rem que cent anys després han can­viat ben poques coses. La història es repe­teix. L’escletxa és econòmica i social. El deto­nant és el mateix. Ara fa cent anys, els obrers es van plan­tar perquè els empre­sa­ris esta­ven en una situ­ació de pri­vi­legi i gua­nya­ven molt i, en canvi, els tre­ba­lla­dors pen­ca­ven amb con­di­ci­ons precàries, indig­nes i mal pagats. L’arrel del pro­blema per­sis­teix, no s’ha resolt. Era i és econòmica i social. I amb la irrupció de la pandèmia s’ha agreu­jat. I per si no n’hi hagués prou, fa qua­tre dies vam tor­nar a veure com els sin­di­cats i la patro­nal es tira­ven de nou els plats pel cap. Ho hem vist ara fruit de la situ­ació gene­rada per l’acord que hau­ria de per­me­tre dero­gar la reforma labo­ral.

Si els tre­ba­lla­dors, com els obrers repre­sen­tats per Seguí, es man­tin­gues­sin ferms, units i per­sis­tis­sin en els seus objec­tius –fos­sin rei­vin­di­ca­ci­ons labo­rals o naci­o­nals– la seva força seria imba­ti­ble. Però com­ba­tre els cants de sire­nes, la cor­rupció i la volun­tat de pro­gres­sar ha estat i con­ti­nua sent un dels grans rep­tes dels sin­di­cats davant la patro­nal. Ja es va posar de mani­fest fa cent anys i ara es repe­teix, com si fos el dia de la mar­mota.