TOT SEGUIRÀ IGUAL... O PITJOR

Ho vaig escol­tar repe­ti­des vega­des durant els pri­mers dies de con­fi­na­ment. Les fra­ses sua­des de sem­pre en què els propòsits i els desit­jos de bona volun­tat són només pro­ducte de les emo­ci­ons pas­sat­ge­res. Davant d’una desgràcia, ten­dim a creure que en un futur pro­per la soci­e­tat can­viarà com un mitjó i que ho farà en posi­tiu sense pen­sar que el més pro­ba­ble és que tot seguirà més o menys igual o, en el pit­jor dels casos, el carro anirà pel pedre­gar i, a més, ho farà costa avall. Els minuts de silenci a les por­tes dels ajun­ta­ments quan una dona ha estat assas­si­nada per la seva pare­lla, acom­pa­nyats de l’ama­nit “perquè això no torni a pas­sar”, són un dels molts exem­ples de com ens agrada pen­sar que tot can­viarà pel sol fet que així ho desit­gem. El coro­na­vi­rus, que sem­bla que juga a fet i ama­gar, ha tor­nat a des­per­tar les nos­tres volun­tats ador­mi­des posant el dit a la nafra en els pro­ble­mes que ame­na­cen el nos­tre pla­neta. Tan­cats a casa, hem tin­gut temps per repas­sar la nos­tra vida. Què fem i com ho fem. I hem pogut com­pro­var com som de febles. De vul­ne­ra­bles. Com la vida passa men­tre nosal­tres, pobres beneïts, estem entre­tin­guts en altres coses. En la bana­li­tat. Sub­mer­gits en un bany maria que ens amaga la rea­li­tat. I ens fem pro­me­ses i somiem com en el conte de la lle­tera. A par­tir d’ara, ens diem, s’ha aca­bat això de com­prar per com­prar. El con­su­misme és una plaga perquè mira, mira, com tenim l’armari de ple amb roba que ni tan sols hem arri­bat a estre­nar. I això de com­prar per inter­net s’ha aca­bat! A par­tir d’ara ani­rem a la botiga del cos­tat de casa. Con­sum de pro­xi­mi­tat. Quilòmetre zero. I l’avió? Prou de viat­jar d’aquí cap allà sense sen­tit quan no conei­xem el que tenim a tocar. Però els pri­mers dies de “deses­ca­lada” ens han demos­trat que les bones volun­tats se les emporta el dia­ble. Els tele­notícies ens infor­men que la covid-19 ha fet aug­men­tar el con­sum de plàstics d’una forma alar­mant i que el col·lapse cir­cu­la­tori torna a amenaçar les grans ciu­tats. No apre­nem dels nos­tres pro­pis errors, però seguim amb la tor­nada de sem­pre. És com­pli­cat can­viar el món. Quan els pilars d’una eco­no­mia se sos­te­nen en el con­su­misme, i no en el con­sum res­pon­sa­ble, la casa s’enfonsa. Amb nosal­tres a dins.