LA CULPA DE LAURA BORRÀS

El principi de presumpció d’innocència em fa inclinar a pensar que Laura Borràs no ha comès cap delicte. Pot semblar un suport tebi, poc empàtic, d’una equidistància amb els fets que, en temps d’adhesions maniquees, raneja el dubte i la desconfiança. No m’importa. Si amb la presumpció d’innocència com a únic argument una societat democràtica no en té prou, és que hi ha algun fonament de la democràcia que està més corcat del que seria desitjable.

Que Laura Borràs sigui innocent fins que no es demostri el contrari té una importància relativa en el cas que ens ocupa. Ella té dret a defensar la seva innocència de la mateixa manera que la justícia està plenament facultada per investigar-la si considera que hi pot haver algun indici de delicte en la gestió dels diners públics. Aquí és on hi ha el problema.

El problema és que la justícia que la investiga ha perdut la legitimitat davant de bona part de la població. Els jutges i, com estem constatant novament aquests dies, la Guàrdia Civil, i hi podríem afegir tots els cossos de seguretat de l’Estat i els fiscals, però l’article és breu i no ens hi cap tota la ignomínia. S’han guanyat la desconfiança a còpia d’anys d’anar minant la seva credibilitat amb actuacions prepotents, arbitràries i carregades d’intencionalitat política. Fa massa anys que són jutges i part, que mostren l’uniforme sota la toga, que s’han calçat el casc en una ofensiva que ha deixat moltes víctimes, i més que en pot deixar, però que a qui més perjudica és a ells mateixos. La seva mala praxi ens ha obligat a deixar de creure en la justícia, o almenys a deixar de creure que la justícia la poden aplicar els jutges.

Laura Borràs ha de ser considerada innocent perquè poca gent es creu que els jutges la puguin tractar amb imparcialitat. Aquest és el drama. Ens pot caure bé o malament, podem malfiar-nos-en, creure’ns-la a ulls clucs, o analitzar el seu cas amb la justa combinació de ponderació i escepticisme. És igual. Res de tot això té a veure amb el que passi als tribunals. Som molts que hem perdut la capacitat de creure en el sistema judicial, perquè ens ha demostrat que és un instrument de venjança, repressió i intimidació. Sense credibilitat, amb potestas però sense auctoritas els jutges no generen cap respecte. Només fan por. La por com a defensa d’un règim és l’evidència de la seva fragilitat.

Laura Borràs és culpable? Culpable de ser independentista. Ningú podrà demostrar res més perquè qui ho podria fer ha perdut qualsevol rastre de veracitat.