EL DESAFIAMENT DELS PARAIGÜES

Les protestes a Hong Kong començaven el 2014 amb la revolució anomenada dels paraigües. Els líders de la revolta eren gent molt jove, que ràpidament van agafar les regnes. En pocs dies, l’excolònia britànica aconseguia sortir en la majoria de mitjans de comunicació internacionals. L’estratègia d’aquells millenials amb posat d’adolescent s’ha demostrat altament efectiva. Han passat més de cinc anys des de les primeres protestes, i el desafiament de Hong Kong al gegant xinès continua vigent, tot i la pausa que ha suposat la pandèmia del coronavirus.

Hong Kong va ser ocupat pels britànics el 1841, durant la Primera Guerra de l’Opi. El 1997 –després de llargues negociacions en els anys vuitanta amb la Xina, en què van intervenir Margaret Thatcher i Deng Xiaoping–, l’excolònia passava a ser una regió amb un estatus especial: gaudir d’un alt grau d’autonomia i mantenir allò que s’ha anomenat els dos sistemes, les regles polítiques i econòmiques que havia tingut fins llavors Hong Kong. Tot i aquests acords, les tensions entre l’excolònia i Pequín han anat creixent al llarg dels anys. Des de l’enclavament no s’accepten les retallades democràtiques que vol imposar la Xina. L’espurna que ha tornat a treure els manifestants als carrers ha estat la llei de seguretat nacional aprovada a Pequín i la proposta de llei sobre l’himne xinès que es discutia al parlament autònom. Qualsevol xiulet o sanció podrà comportar multes de tres anys de presó i més de 5.000 euros. Aquests nous episodis de la crisi entre la ciutat autònoma i la Xina no han passat desapercebuts als Estats Units. El seu secretari d’estat, Mike Pompeo, assegurava que la Xina ha violat els acords que es van signar el 1984 amb el Regne Unit, i que per aquest motiu Hong Kong no mereix el tractament que rep del seu país. L’excolònia és un dels centres financers més importants del món, i aquesta decisió podria comportar sancions econòmiques. No només això. A través de Hong Kong les empreses xineses accedeixen al finançament internacional. Les paraules de Pompeo són un avís seriós a la Xina. Les relacions entre els dos països són cada vegada més complicades. Darrere s’amaga la lluita per l’hegemonia mundial. La Xina ha utilitzat durant els darrers anys una estratègia que ha depès d’anar guanyant terreny en el taulell geopolític sense involucrar-se de manera directa en els conflictes i evitant el xoc frontal. L’“America first” de Donald Trump ha significat el replegament dels Estats Units en diferents estaments internacionals. La guerra comercial i la pandèmia del coronavirus podrien fer augmentar aquesta tensió. I enmig, les protestes de Hong Kong –que la Xina tracta com un afer intern–, però que agafen ressò internacional quan el que hi ha pel mig són interessos econòmics i financers.