L’ANC PAL DE PALLER

Aquests dies comença la campanya per renovar el secretariat nacional de l’ANC. L’entitat independentista triarà virtualment una nova presidència per als propers dos anys, en un moment marcat per la desmobilització ciutadana, la guerra partidista per l’hegemonia i la crisi socioeconòmica postcovid. Tot, amb una repressió que no minora gens, malgrat el govern més progressista de la història, que no fa res en contra de la vulneració de drets dels catalans. Recordem que dos expresidents de l’entitat són injustament a la presó: Carme Forcadell i Jordi Sànchez.

En els darrers anys, l’ANC ha perdut part de la seva capacitat d’influència en el procés independentista. A poc a poc, s’ha anat desdibuixant. Errors estratègics, com el finançament de l’opció de Primàries, entre d’altres, han provocat la desafecció de molts socis. Una organització massiva de l’independentisme popular no pot entrar en la competició electoral, sinó que ha de saber condicionar les estratègies polítiques influint sobre les bases dels partits, sobre l’opinió pública, per fer créixer el moviment des de la transversalitat, perquè, en un moment donat i si és necessari, pugui desbordar les institucions i, a diferència del 2017, aguantar l’embat als carrers.

Per això, ara toca apropar-se a la societat civil, teixint complicitats amb agents, moviments socials i entitats del territori, en clau mobilitzadora pels drets de tothom. Apuntalar el discurs de la democràcia participativa, la defensa del dret a la autodeterminació i la independència. Desplegar les eines de país, des de baix, generant alternatives de poder i control dels sectors estratègics. Posar de nou l’entitat al centre i recuperar el seu múscul. En definitiva, fer d’assemblea i no de partit.

Per tornar a ser el pal de paller que era, l’ANC s’ha de regenerar i rejovenir. Gent nova, més joves i un discurs empàtic amb els problemes socials i econòmics que viurem els propers anys, per donar-hi una resposta en clau nacional. Cal donar contingut al projecte independentista i canalitzar la ràbia de les classes populars contra un règim que les ofega. Ressuscitar Urquinaona i tancar les negociacions opaques dels despatxos, aquí i a Madrid. Aprendre dels errors, no perdre de vista l’objectiu i tornar-hi, més i millor. Fins a la victòria.